Faules d'Isop: el llop i el corder

Llop i corder il·lustrant la faula original

Un llop (la banca) i un corder (una persona qualsevol), per separat, entraren en el Fons Monetari Internacional a traure diners. El llop estava assegut a la taula del director i el corder dret, fent cua, davant una finestreta. Als pocs minuts mirant el llop al corder li digué: ¿per què has gastat tant i m’has encarit el meu deute? I li respongué l’anyell, carregat de paciència: ¿com puc jo haver gastat si just estic ací perquè no tinc, de fa temps, ni una aguileta? El llop ni se l’escoltà ni atené a raons i va dir: ¿i per això em maleeixes? I el corder contestà: jo no t’he maleït! Però el llop el mirava amb mals ulls, i ple de còlera li digué: fa anys que m’obligues a donar-te crèdits que no em pots tornar. Però l’anyell se’l mirà i li va dir: visc en el mateix pis fa molts anys i el vaig heretar del meu pare, és ara que m’han acomiadat del treball que necessite un prèstec. I en eixe moment, descontrolat, el llop digué: eres insaciable, insolidari i venjatiu, tu i els teus només m’heu donat una part, clarament insuficient, de la vostra sang per a refer-me i continuar exprimint-vos. El corder encara intentà fer un aclariment: justament som, jo i els meus, els qui hem rebut tot el colp i el pes dels teus actes. Finalment li va dir el llop: no tinc ni temps ni ganes de rebatre els teus arguments, jo vull devorar-te. I així prené al pobre corder i li clavà els ullals al coll, el matà i se’l menjà.
Aquesta faula significa que entre les males institucions no té lloc la veritat ni la raó; ni val amb ells altra cosa sinó la força. Semblants llops els trobarem en cada lloc, mirant d’imposar la seua tirania, bevent la sang dels innocents i pobres.
Poc aprofita la veritat i la raó amb els mals i els perversos.