Disfressa d’animal en el Vaticà

Els humans no sempre encerten la disfressa d'animal que els aniria millor

Els humans imitem els animals de moltes maneres, una d’elles –que no és la més important, però si la més vistosa– és fer-los objecte de disfresa i sovint per fer broma amb l’escusa de fer com fan els animals. El segon concili de Braga (572) –per no anar més enrere– ja trobava fora de lloc que els cristians començaren l’any de festa i disfressats de cèrvol especialment, però també se’n podien trobar que imitaven cabres i vedelles i el bisbe Pacià de Barcelona ho va prohibir com a decadència i paganisme i a més  “corren [els qui van drisfessats] pels camps i entren per les cases fent gran mal al comú i ofenent Déu” deia aquell bon home. Ni Pacià ni els seus successors tingueren cap èxit, la gent ho traslladà a unes dates posteriors i va continuar disfressant-se de bèstia coneguda o inventada. Són els humans que Lluís Vives veia fent tots els papers de l’auca “hom diria que era un lleó aïrat, un llop rapaç i voraç, un porc senglar embravit, una rabosa astuciosa, un porc fangós i voluptuós, una llebre espantadissa, un gos envejós, un ase estult”.

En temps del segon papa Borja, Alexandre VI, en un convit –pel segon casament de la seua filla Lucrècia– intervenen cavallers, nobles, priors i cardenals entretenint els convidats disfressats d’animals, tal com ho relata Sança d’Aragó allí present “su Santidad estaba asentado en una fuente muy rica e grande, labrada, dentro de la cual estaban muchas culebras y otras serpientes ponzoñosas, y en otra cámara de la que estaba su Santidad estaba toda hecha de manera de bosque y andaban por él siete animales, los cuales eran estos: Barleta en forma de raposo, don Ángel Corella en forma de girafla [girafa], el señor príncipe en forma de ganso marino, el prior de Santa Efumia, hermano del cardenal de Borja, en forma de orifante [elefant], don Juan Carrós en forma de ciervo, Noghe en forma de león, el señor cardenal de Valencia [el fill del papa, Cèsar Borja], último de todos, en forma de unicornio”. Tot bastant innocent si no fora perquè sabem que una part de la festa, que no ens relata Sança, però que coneguem del matrimoni posterior de Lucrècia amb Alfons d’Este, consistia en un concurs a vore qui cobria més vegades a les prostitutes llogades que s’oferien, com a part de la festa, a qui les vulguera. Un espectacle agropecuari i eròtic complet en les dependències vaticanes.

Les coses que els fan fer els humans

La gent corrent, des d’un notari –en una opereta de Johann Strauss, disfressat de rat penat i per tant precursor de Batman– fins una colla de fallers, ha fet que no es perda l’afició a disfressar-se d’animal. I com que això no els sembla prou, ara també disfressen els animals aplicant-los estereotips humans.