diumenge, 29 gener de 2012

J. V. Foix, Occitània i flaons

Flaons de Morella

Ahir mateix es va fer una dictada occitana, la que fa XV, en Barcelona. Els amics i assimilats de l’occitanisme hauran participat simultàniament des de Castras –en el bell país d’Oc– i 40 localitat més en una jornada de projecció internacional de l’occità. J. V. Foix, a qui hui li retem homenatge recordant que fa 25 anys que ens deixà, fou un dels entusiastes que en les primeres dècades del segle passat mantenia la flama de la conjunció de Catalunya i Occitània –afegint, a més, Espanya i Portugal i una projecció cap al nord d’Àfrica– en un culturalisme mediterranista. El que propugnava Foix, en revistes com Monitor i L’Amic de les Arts, els devia semblar als patums catalaúnics un rot confús per una mala digestió del Glossari orsià. Joan Fuster trobava “divertidament reaccionari” este Foix voluntariós i imperialista. Foix era estrany i extravagant per a una bona part dels rectors de la cultura catalana que se’n fotien de la poesia i les actituds polítiques d’aquell pastisser de Sarrià. Hui ja ens queden poques coses compartides amb aquell remot país que veié nàixer els trobaire i les trobairitz. Una que recorde, i que és ben dolça, són les flaones o flaons que cantava el trobador –“Mais am flauzons e sopas en sabrièr” m’agraden els flaons i les sopes amb porc salat, deia. Encara que no les fan amb idèntics ingredients en tots els llocs, hui 29 de gener podem menjar flaones si ens acostem a l’aplec de Sant Pau de la Calçada, en l’Alt Empordà i cada dia de l’any en Morella, en molts llocs d’Occitània i a Eivissa en forma de coca i amb l’afegit d’herba-sana. El poeta Foix en el poema “Si jo fos marxant a Prades”, del seu llibre Onze Nadals i un Cap d’Any, esmenta l’antic pastisset occità que ell degué tastar en Cadaqués:

     Vindria a fer ballmanetes,
     i a omplir la post de puntetes,
     de flaons i de crespells.

que són els mateixos crespèths o crespèls d’Occitània. I en això es quedà tot, uns dolços compartits i l’idioma occità oficial en una minúscula part de Catalunya.
Al nostre poeta la seua defensa d’Occitània, els seus versos poc assequibles, l’afició a volar i a fer esport, li ficaren al damunt la càguila de ser una mena de boig irrisori. L’historiador Jaume Vicens Vives li confesava al poeta de Sarrià, a finals dels anys cinquanta, que “quan era jove estava convençut que vos anaveu nu per les muntanyes i que tiraveu melons al cap dels qui passaven per sota del vostre balcó”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails