dijous, 21 de juny de 2012

Qui li plora a Joan Fuster?


D'esquerra a dreta; Vicent Guillamon, Pere Mayor, Dolors Castillo, Pere Mayor fill,
Joan Fuster, Vicent Ferri, Vicent Monroig i Josep Blasco
en el desllunat de la casa de Joan Fuster

El dia 20 de juny de 1992 una part de la direcció política nacional de la Unitat del Poble Valencià, ara Bloc, tenia programada una visita i un dinar amb Joan Fuster. A l’hora prevista ens presentàrem en la seua casa del carrer Sant Josep de Sueca, alguns dels visitants hi entraven per primera volta. Fuster ens va deixar caure, al llarg de la conversa, dos missions: la llengua no ha de ser com un llatí qualsevol i aneu alerta que els mestres no es tornen dogmàtics i la facen estranya per a les criatures i inacceptable per als pares. Juanito estava fet a manar faena a “totcristo” que s’acostava per aquella casa “el meu joc és donar joc” solia dir, però per què ens encomanava als qui ell afirmava “que no alçàvem un gat pel rabo” aquella tasca? Al remat les coses han anat, a trons i a bacs, però en eixe sentit que ell volia; i sense comandar-ho cap formació nacionalista.
Podríem haver parlat de més coses dinant, però ja no va voler eixir de casa. Em va dir un “aneu, aneu…” mentres mirava el xiquet que no s’havia estat quet ni un minut.
L’endemà, hui fa vint anys, quan després de dinar tornava a casa pel carrer Sant Josep, J. B. em va parar per dir-me que Juanito havia faltat. Vaig tocar a la porta i m’obrí T. D., dins estaven J. Ll., D. B., F. P. M., J. P. i V. V. S’havia mort un amic amb qui havia compartit hores de conversa, alguns viatges curts i moltes confidències. Crec que mantinguérem un mutu afecte els vint anys que disfrutàrem d’amistat. M’hauria agradat que algú, en aquella reunió claustrofòbica, em diguera com havia mort o si havia patit o algun detall insignificant, però humà, sobre la irreparable pèrdua. No vull vore els morts, vull recordar-los vius, però dubte que en aquell lloc es vetlara un amic i jo sobrava. Ni una llàgrima. Allà es feien càlculs i estratègies i les hores i els fets posteriors, segons han contat, sembla que ho confirmen.

3 comentaris:

esbama ha dit...

Poc he llegit del Joan Fuster home, ja que tot ha sigut literatura, articles, opinions, vots a favor... o vots en contra.

És la primera volta que veritablement algú parla de la persona, i no del escriptor, i la veritat, no havia reflexionat abans sobre este detall.

No hi ha dubte que es tracta d'un personatge que polaritzà les opinions d'altres, però abans del persontage està la persona, figura a la que oblidem amb molta facilitat.

Vicent Ferri ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Vicent Ferri ha dit...

Sol passar que per a mitificar algú, normalment en profit propi, se l'ha de reduir a allò que d'ell és aprofitable. La persona molesta o distorsiona, com si no fóra part del sant que fiquem en la peanya.

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails