La felicitat del cavall

La felicitat dels cavalls necessita d'interprets?

Interpretant els desitjos dels cavalls

D’uns anys ençà que sent parlar de les teràpies amb animals, molt especialment amb cavalls. Segons sembla poden ajudar a moltes persones discapacitades o amb dolències diverses. Aquest és el testimoni d’uns pares: “Des de fa gairebé tres anys venim amb Júlia (nom fictici) (que ara té set anys) a muntar a cavall a la Fundació els dissabtes al matí. Al principi no li agradava gaire, ja que a la Júlia sempre li costa acostumar-se a les situacions noves, a les persones que no coneix, a les noves activitats. Però ... hem aconseguit que gaudeixi de les sessions i que intervingui activament. Ara, realment s’ho passa molt bé i sempre està disposada a venir. Creiem que aquesta activitat l'ha ajudat i l’està ajudant molt en el seu desenvolupament psicomotor i, també, a nivell social. Volem agrair
la feina que fa la Fundació per les persones amb discapacitat”.  J. i C., pares de Júlia.

Però també sembla que hi ha cavalls que necessiten ajuda dels humans per  refer-se de les seues dolències o dels problemes que els han provocat els seus amos. És el que precisava Robert Redford a The horse whisperer (ací L’home que xiuxiuejava als cavalls): "No ajude –deia– a persones que tenen problemes amb cavalls, de fet, ajude a cavalls que tenen problemes amb persones".
Aquesta realitat ja està contemplada fins i tot a nivell de l’ètica, l’ètica aplicada per a ser més exactes. Tant els humans com els animals tenen dret a la felicitat i aquesta disciplina teoritza al respecte.

Pareados de camal

Pensaments profunds1

Pensaments profunds 2

Els textos de les imatges que acompanyen aquesta entrada poden ofendre la sensibilitat de qualsevol persona, de qualsevol edat i condició. Esteu advertits!
Les persones som creatives i espontànies quan tenim fam. Això venia a dir el doctor Turró en la seua obra Origens del coneixement: la fam (1912), primera obra catalana de psicologia si no volem considerar la Ciència del Tot de Francesc Pujols per a aquest primer lloc.
Ara bé, segons i per a quina persona haurem de matitzar quina classe de fam li dóna aquest impuls.
Ací a Sueca hi ha un personatge –que anomenarem Pep C.– que canvià de la nit al matí en jubilar-se i immediatament després divorciar-se. Per aquesta zona les famílies tenen dos habitatges –un al poble per a l’hivern i un a la costa per a l’estiu– i en divorciar-se el de la costa sol pertocar-li al mascle. Així que el nostre artista, perquè com veureu és un artista, va haver de viure en un casup a sota d’una figuera. No sé si per influència de la figuera o per freqüentar poc el sexe femení esdevingué un versador, un rimador segons reconeix ell mateix, sobre sexe i altres gèneres. Es va trobar com un rossí a qui li refillen els ramals dalt del llom: lliure i en disposició de fer tot el que s’havia negat durant tota una vida.
Fruit d’aquesta fam de dona, i per usar plenament la seua llibertat, es va dedicar a fer uns pareados que deuen la seua factura a l’insigne Bernat i Baldoví, al Flors de marche, del també suecà Vicent Molina i Maset, a qualsevol llibret de falla i a l’ànima inmortal suecana que ens impulsa a fer-ne broma de quasi tot. Algú dirà: això és una bestiesa! Jo crec que és una animalada que s’ho penjara a la porta de casa, el que diu té, com tota obra complexa, els seus alts i baixos. Disfruteu-ho.

Gat a Mundobasket

La calor d’aquests dies li fa oblidar, al gat, la por a l’aigua

El gat Turc, en realitat kurd, de Van mascota oficial de Mundobasket

Sembla que fa uns 9.500 anys, a Xipre, es va domesticar el gat. Bé, dir domesticar és dir molt tractant-se de gats. Qui pot dir que un gat, qualsevol gat, és “totalment” domèstic? Encara que alguns pretenen fer-lo més que domèstic un objecte, una ombra egipcia.
La majoria de gats tenen una aversió sòlida cap a l’aigua. Parlem de l’aigua que els pot deixar xopats: una pluja forta, una bassa gran, una séquia, etc. No solen acostar-s’hi massa per si de cas.
N’hi ha però una raça, entre les diverses dotzenes que es coneixen, que no només no li té por a l’aigua sinó que es troba còmoda dins d’ella i nadant-hi. La coneixem com el gat Turc de Van. Aquests gats són oriunds de la zona muntanyenca que envolta el llac Van al Kurdistan, avui a Turquia. I és precisament Turquia qui l’ha fet mascota oficial del Mundobasket que s’està celebrant a aquest país.

Gavinots

Els gavinots atacaran?

Venia una noticia molt alarmant a Público: els gavinots a Londres ataquen a les persones!
Sé que l'acudit és fàcil però no em resistisc a fer-lo: ací primer es forren, a continuació es forren de roba i finalment paguen els seus deutes i els del Papa amb els nostres diners. I la majoria de gent els pareix normal que els gavinots, depredadors oportunistes, ens prenguen pel tio latissa.
Estarem atents a l’evolució, que sembla ràpida, cap als atacs físics i indiscriminats.

Art urbà d'El Perelló

Aquest grafiti, d’autor anònim, que apareix en diversos llocs d’El Perelló i que jo per a singularitzar-lo li dic Gavardino sembla que marca el lloc on pixen els gossos, encara que ben mirat també pot ser que els cans el vulguen pixar i borrar-lo. Quina serà la resposta correcta? Cap de les dues? Algú ha vist Gavardinos fora d’El Perelló o és un artista que només s’expressa localment? Gavardino és art urbà? Gavardino és humà o animal? Deixe ací les preguntes que jo mateix em faig al respecte i, potser, entre tots i totes les resoldrem.

Déus i gossos

Dóna i gos a la platja

"Tots els homes son déus per al seu gos. Per això hi ha gent que estima més els seus gossos que als homes". Aldous Huxley
Té, Huxley, molta raó. Vas per la costa i cada dia trobes més cans solts per la platja, i sense bos!, que fan les seues necessitats allà mateix. I t'han de fer gràcia!

Gos rater valencià

Gos rater jove

El pròxim mes de setembre podrem assistir a la III Exposició del gos rater valencià a Sueca.

 Jo encara he vist com actuaven coordinats l’home, armat amb una corbella, i el gos rater fent-li eixir les rates de dins dels seus caus en un paller. Caça menor i per a menjar.

 Si en voleu saber més aneu ací.

Els dracs mamen?

Àngel i drac

Els dracs mamen? Segons aquesta representació que trobem a la Llotja de València si. ¿Per què ficarien un àngel donant a mamar a un drac en una obra civil valenciana del segle XV?

Voleu bous?

Cortina de bany il·lustrada amb bous i vaques

Encara avui, diumenge 8 d’agost, continua la remor partidària dels antitaurins per la legislació anticorregudes de bous catalana –supose que també hauran prohibit i amb més motiu les de jònecs– i els que volen que se’n facen per a no anar-hi.
Respecte les dues posicions, encara que sóc dels que no hi he anat mai i no tenia pensat començar ara. No entenc per què tot aquest soroll per una activitat tan i tan residual?
Ara fa uns dies l’alcalde del meu poble contestava a la “popular” demanà de bous amb la també clàssica resposta: bous tindreu! En Sueca, en festes, solten vaquetes per un circuit urbà i tenen una àmplia acceptació del públic. Les vaques, embolades o no, les paga l’Ajuntament, ja que eixa gran passió no va a càrrec dels aficionats.
Aquest personatge –que es fa dir Baldo i és com un alcalde provisional que s’ho ha de fer perdonar tot– feu un discurset per a disculpar-se amb els que el coneixien amb altres conviccions i troben impresentable que estiga, ara, tan convençut i posat entre bous, sang i sacristies.

L’única visió “cultural” dels bous i les vaques –si exceptuem el rapte d’Europa i les pintures d’Altamira entre altres– és la de la gent que en fa una miqueta de broma i un negoci, els de Kukuxumusu, ben bonics queden decorant una cortina de bany –com la de la imatge d’ací dalt– un got o una camiseta. A mi els bous només en el plat, i millor si és la part de la galta o la cua.