divendres, 18 de gener del 2019

El card, quina delícia

El card no té massa bona acollida a casa nostra

Fa dies que volia comentar una notícia que Laurence Girard, periodiste d'investigació en temes alimentaris de Le Monde, publicà a mitjan desembre. Es tracta d'un text lleuger sobre el card que ell anomena, un poc pomposament, «une star de Noël».
Redacte este text el dia de cap d'any de matí, està sonant en la ràdio el famós concert de Cap d'Any de l'Orquestra Filharmònica de Viena. Sonen els valsos i les polques dels Strauss. A mi quan toquen, insistentment, valsos em recorden les classes de ball que donava Batiste la Termo als xics casadors. Ell els marcava els passos amb les referències del menjador de sa casa: «i un cap a la gerra, i un cap al corral, volta…» –la Sueca dels anys 60 era aixina, no m'ho trac del cap. Miraré, però, de no despistar-me molt.
Tornem al card. Encegats com estem, en terres valencianes, en fer un bon putxero –amb la seua civilitzada abundància– no reparem que algú puga fer una manduca de festa a partir de la nostra humil penca. En el mur del diari en Facebook hi havia molts comentaris i milers de «m'agrada». Un gran èxit –senyal que el card mou passions–, ja que l'interés dels usuaris estava eixos dies en diaris digitals i perfils dels revoltosos gilet jaunes que feien córrer la brama que el maquillador de Brigitte Macron cobrava 10.000 € al mes. Fake new? El fet que el seu marit, l'actual president francés, es va ficar damunt, en tres mesos, uns 26.000 € en reparacions cosmètiques ho feia versemblant i morbós.
Els comentaris sobre com es preparava el card nadalenc augmentaven, afegint les típiques gracietes feisbuqueres i emojis. Com que Girard afirmava que el card és un menjar típic de Lió i dels departaments d'Ain, el Delfinat i la Savoia, els internautes, fent-se els desmenjats, li anaven retrucant dient-li a on i com cuinaven ells «une star de Noël». En Provença, en Llenguadoc, en el Marroc, en Tunísia i en Algèria, en Sicília i Roma, en la Llombardia i el Piemont arribant fins a Niça, també en la conspícua Suïssa se'n menja, ja que els hugonots, expulsats de França, l'introduïren i tenen una denominació d'origen protegida i tot. Un tal Y. Oliver, amb orígens familiars del sud, se'l papava amb creïlles i allioli. ¡Bon profit!
Al sud dels Pirineus, tot i que és un bon estomacal i un interessant afrodisíac –¿el seu reconegut efecte carminatiu prepara per a la gresca?– no li tenim massa afecte: «fica-li penques al putxero», diem sense massa convicció.
Per pur desfici agropecuari, he mirat els butlletins setmanals de preus dels productes agraris de la Generalitat però el card no apareix. Li preguntaré al meu amic Carles Galletero, que va pels bancals, a quin preu es paga el card en el camp. Per si els interessa, un cultivador de l'Alta Savoia assegura que ven el card a 3,5 € el quilo. ¿Quina hortalissa trauen ací dels camps i la venen a eixe preu? Cap que jo conega.

Publicat en Levante-EMV, 18-01-2019
Related Posts with Thumbnails