dissabte, 14 d’abril del 2012

Cançons republicanes


Alegoria de la República del pintor suecà Alfredo Claros


La proclamació de la Segona República espanyola, hui fa 81 anys, és un dels grans projectes de canvi, frustrat, dels pobles ibèrics –dit siga en el llenguatge de l’època.
La gent del poble pla, interpretava a la seua manera els canvis. I ho feia a través de les seues expressions més populars i expansives: les cançons.
De les que he escoltat en Sueca –i recorde– algunes són un crit, bastant primari, contra la monarquia i el clero:
     La monarquia ha caigut,
     la República ha guanyat,
     ara diuen les beates
     aupa! ara si que mos han fotut
amb la música de l’Himno de Riego i text antimonàrquic:
      El rei demana corona,
      donem-li-la de paper,
      perquè la corona d’Espanya
      està colgà en un femer.
amb la mateixa música i una lletra simplement destarifada:
     Si vols sopar no te’n vages,
     sardines salaes tinc,
     safanories en vinagre
     i olives del pinyol dins.
Iguals temes i semblants cançons trobaríem en altres ciutats i pobles.
Com ara esta que, en Barcelona, li cantaven a Cametes –malnom del rei Alfons XIII:
     Si el rei en vol corona,
     corona li darem,
     que vingui a Barcelona
     i el coll li tallarem
o esta dedicada al clero regular o no
     Visca la República,
     ara més que mai,
     capellans i frares
     que vagin al carall!
i encara una més de Barcelona amb la tonada de la Marxa Real –actual himne d’Espanya– i text bastant surrealista
     Tinta xina,
     magnesia efervescenta,
     un bon mal de ventre,
     xeringues d’hospital,
     burros amb calces,
     canons i escopetes,
     que mori en “Cametes”,
     que es un animal.
Monarquia i clero representaven –per a la gent del poble– un món medieval, injust i opressiu, que volien deixar per sempre. El seu rebuig entre ingenu i festiu quedava propalat amb cançonetes com estes que hui he recuperat.

[La imatge que il·lustra el post, Alegoria de la República, obra del pintor i republicà Alfredo Claros, és propietat de l'Ajuntament de Sueca. Va ser descoberta, durant unes obres, en l'últim domicili de l'escriptor Joan Fuster i ha sigut restaurada. Claros i el pare de Fuster, Juan Bautista Fuster Seguí, foren professors de l'escola de dibuix local i l'autor, segurament, li confiaria esta obra a qui millor la podia custodiar ja que era membre del govern franquista local]
Related Posts with Thumbnails