Arriba la República a Sueca

República, de Teodoro Andreu

El dia 12 d’abril de 1931, diumenge, la coalició de republicans-radicals-socialistes havia guanyat, també, en Sueca les eleccions municipals. Les primeres notícies de la proclamació de la Segona República arribaren a la ciutat a primeres hores de la vesprada de dimarts dia 14 d’abril. La ràdio havia informat que en Barcelona s’havia llançat el crit “Abajo la Monarquía” i havia tingut ampli ressò per totes les poblacions on els partits republicans havien guanyat les eleccions.
Davant l’Ajuntament s’anava concentrant la gent expectant per les notícies que corrien pel poble. Els regidors electes n’enviaren un, José Llerandi, a València a enterar-se de primera mà del que passava i informar als que quedaven en la ciutat. Cap a les 5 de la vesprada un membre del comité revolucionari de Barcelona es va dirigir, per ràdio, a la població i confirmà la caiguda de la Monarquia en Espanya.
Dos hores després es va procedir a proclamar la República en Sueca. Els regidors traslladaren la bandera des del Centre republicà fins a l’Ajuntament i un d’ells, Vicente Fos Rochina la va hissar en el balcó. Va fer un breu parlament, interromput constantment per la gent de la plaça, per a lloar els ideals de Llibertat i Democràcia. Acabà l’acte quan la Banda Municipal comença a tocar La Marsellesa i a continuació El coro de la revolución del mestre Serrano i, per acabar, en l’església de Sant Pere, tocaren les campanes amb alegria. El Comité declarà dos dies de festa local i manà tancar les tavernes fins a l’endemà. A les 12 de la nit hissaren la tricolor en la caserna de la Guàrdia Civil on el mateix tinent al mando va fer un vibrant discurs als allí congregats.
L’endemà, dimecres dia 15, anà la gent amunt i avall pel poble amb banderes republicanes i anunciant un acte per a les 7 de la vesprada. La desfilada fou impressionant plena de banderes tricolors i roges, dels socialistes, en mans dels participants, estava tot el poble i les autoritats (el jutge, el tinent de la Guàrdia Civil i el rector –que lluia un llacet tricolor enganxat a la sotana). Acabà amb parlaments del jutge, el tinent, José Llerandi, Pepito Montó i l’arquitecte i regidor socialista Juan Guardiola. I després de sopar concert de la Banda Municipal.

Mireu sobre el mateix tema un post anterior.

Cançons republicanes

Alegoria de la República del pintor suecà Alfredo Claros

La proclamació de la Segona República espanyola, hui fa 81 anys, és un dels grans projectes de canvi, frustrat, dels pobles ibèrics –dit siga en el llenguatge de l’època.

La gent del poble pla, interpretava a la seua manera els canvis. I ho feia a través de les seues expressions més populars i expansives: les cançons.

De les que he escoltat en Sueca –i recorde– algunes són un crit, bastant primari, contra la monarquia i el clero:

     La monarquia ha caigut,

     la República ha guanyat,

     ara diuen les beates

     aupa! ara si que mos han fotut

amb la música de l’Himno de Riego i text antimonàrquic:

      El rei demana corona,

      donem-li-la de paper,

      perquè la corona d’Espanya

      està colgà en un femer.

amb la mateixa música i una lletra simplement destarifada:

     Si vols sopar no te’n vages,

     sardines salaes tinc,

     safanories en vinagre

     i olives del pinyol dins.

Iguals temes i semblants cançons trobaríem en altres ciutats i pobles.

Com ara esta que, en Barcelona, li cantaven a Cametes –malnom del rei Alfons XIII:

     Si el rei en vol corona,

     corona li darem,

     que vingui a Barcelona

     i el coll li tallarem

o esta dedicada al clero regular o no

     Visca la República,

     ara més que mai,

     capellans i frares

     que vagin al carall!

i encara una més de Barcelona amb la tonada de la Marxa Real –actual himne d’Espanya– i text bastant surrealista

     Tinta xina,

     magnesia efervescenta,

     un bon mal de ventre,

     xeringues d’hospital,

     burros amb calces,

     canons i escopetes,

     que mori en “Cametes”,

     que es un animal.

Monarquia i clero representaven –per a la gent del poble– un món medieval, injust i opressiu, que volien deixar per sempre. El seu rebuig entre ingenu i festiu quedava propalat amb cançonetes com estes que hui he recuperat.

[La imatge que il·lustra el post, Alegoria de la República, obra del pintor i republicà Alfredo Claros, és propietat de l'Ajuntament de Sueca. Va ser descoberta, durant unes obres, en l'últim domicili de l'escriptor Joan Fuster i ha sigut restaurada. Claros i el pare de Fuster, Juan Bautista Fuster Seguí, foren professors de l'escola de dibuix local i l'autor, segurament, li confiaria esta obra a qui millor la podia custodiar ja que era membre del govern franquista local]