divendres, 26 d’abril del 2019

Votaré en defensa pròpia

Una casa romana amb publicitat electoral

Diuen que Giulio Andreotti –que encadenà càrrecs polítics fins als 94 anys, quan el van traure per defunció– recomanava la lectura del Commentariolum petitionis, estes eleccions he decidit fer-li cas i mirar-me'l. El text, d'estil epistolar, atribuït a Quint Tul·li Ciceró, se suposa que havia de servir per a la campanya electoral que el seu germà, Marc Tul·li Ciceró, feu l'any 64 (aC) com a candidat a cònsol de la República Romana. Ciceró tenia com a contrincant Luci Sergi Catilina –un paio de males arts, patètic i demagog–, que mentre feia campanya preparava un exèrcit, per si perdia les votacions, poder acabar immediatament amb el règim republicà. El manual recomanava buscar el suport de gent influent i ampliar els qui podia anomenar amics: «Cal que el suport dels amics naixca dels favors i de les obligacions, de la vella amistat, de la bondat i l’afabilitat de caràcter». Sobre els crítics amb el candidat advertia: «N’hi han de tres classes: els que has ferit, els que et tenen una antipatia inexplicable i els que són amics dels teus adversaris». I, acabava, la campanya electoral ha de ser «aparatosa, vistosa, magnífica, popular, que es desenvolupe amb aires de grandesa i dignitat, i també –si algun fet ho permet– que ixca a la llum la mala reputació dels teus adversaris, resultat del seu comportament, es tracte d’un crim, de luxúria o de corrupció». En dos mil anys les campanyes no han canviat, en el que és substancial, gens ni miqueta.
Fa uns dies estava recorrent les restes de Pompeia i em vaig fixar en la propaganda electoral fixada en certes cases. En les eleccions romanes no es podien fer el que ara coneguem com a mítings, i per a demanar el vot recorrien a amics, partidaris i parents que en la portalada de sa casa pintaven les programmata –de les quals se'n conserven unes 2.500– demanant el vot. Com ara: «Vos pregue que elegiu Iulio Polibio, edil, que fa bon pa», «Cuspidum Pansam, tots els orfebres el proposen». Com que els grafits no s'esborraven, en acabant les eleccions, la gent els feia comentaris, algun de molt pensat: «¡Per ambició quantes mentires s'escriuen!», «Em sorprén, oh paret, que encara no t'hages assolat sota el pes de les bovades de tants escrivans». Un tuiter manual! Sempre hi han hagut escèptics en el tema de les eleccions, ara també. El mes de març de l'any 79 (dC) hi hagué votacions en la ciutat de Pompeia, cinc mesos després el volcà Vesuvi entra en erupció i va, literalment, fondre amb els seus fluxos piroclàstics tot el que pillà per davant deixant, però, visibles les proclames electorals. ¡Tot és tan provisional i precari!
Despús-demà hi ha eleccions. Acabada la campanya electoral només veig dos opcions: la de la por, l'egoisme i la imbecil·litat per una part, i per l'altra la de la igualtat, la solidaritat i l'esperança. Votaré, en defensa pròpia, millorar el govern del Botànic ací i exportar la fórmula a Madrid.

Publicat en el diari Levante-EMV, 26-4-2019

divendres, 12 d’abril del 2019

Vigileu els porquets

Com ja saben, el dimoni, quan s'avorrix, mata mosques amb el rabo. I si treballa per als periòdics conservadors anglesos, com és més que probable, té un camp més ampli d'entreteniment. Per exemple, ara fa uns dies rodava per eixos diaris una notícia sobre una guarderia, del comtat de West Yorkshire, que retirà el conte infantil Els tres porquets per si molestava a les criatures de religió musulmana. Els musulmans ja han dit que per ells que no el retiren. El relat té fins i tot versió en àrab. Algú vol clavar el clau per la cabota una volta més. I torna a eixir el tema en una població o altra del mateix comtat, pareix ja la cançó de la lileta, que es torna i es torna i es torna a repetir.
Però no és sols en les escoletes infantils que rebutgen, retallen o adapten lectures clàssiques per a criatures de hui. Una enquesta, encarregada per musicMagpie a OnePoll.com, feta a 2.000 pares i mares anglesos, ha revelat que un de cada quatre progenitors canvia alguna part dels relats per a dormir la prole. Un altre 16 %, més radicals, té una llista de contes prohibits. La raó dels canvis i els retalls no és cap altra que adequar-los a les seues creences religioses i polítiques o pures manies sense més.
Entre les històries que més canvien estan Els tres porquets, La caputxeta roja i The Gingerbread Man (L'home de galleta de gingebre). Als enquestats els pareix massa fort que els tres porquets coguen i es papen un llop –en algunes versions, no en la de Disney–, que una xiqueta innocent siga menjada per un llop transvestit o que una galleta en forma d'home siga devorada per una rabosa famolenca.
¿Els contes infantils tradicionals s'estan quedant obsolets i són ofensius? Eixa era la pregunta inicial de l'esmentada enquesta. ¿És possible adaptar contes clàssics a nous models de relacions i desenvolupaments personals per a criatures del segle XXI? Com ara, que dels tres porquets un siga Peppa Pig. Que el llop desapareix per a ser rellevat per una ferotge hipoteca, fins i tot per a la casa de palla. ¿Direu que la criatura no sap què és una hipoteca? ¡Ni un llop tampoc, i avant! La Caputxeta seria una repartidora de menjar a domicili, treballant en una ciutat qualsevol, defensant-se amb gas pebre d'un «presumpte» violador. The Gingerbread Man? Ja s'ho fareu! Relats, com ara Hansel i Gretel i La Ventafocs, són especialment cruels. Un perquè s'abandona dos criatures de pocs anys al mig d'un bosc, i l'altre perquè totes les faenes de casa les ha de fer la mateixa persona obtenint un premi de fantasia per la seua submissió. Apanyeu-los!
El meu nebot Carles tira al dret i adorm el fill amb Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa, i li funciona. Mira tu per a on!, a nosaltres, en els anys setanta, la música de l'Ona Laietana ens despertava.

Publicat en el diari Levante-EMV, 12-4-2019
Related Posts with Thumbnails