Com ja saben, el dimoni, quan s'avorrix, mata mosques amb el rabo. I si treballa per als periòdics conservadors anglesos, com és més que probable, té un camp més ampli d'entreteniment. Per exemple, ara fa uns dies rodava per eixos diaris una notícia sobre una guarderia, del comtat de West Yorkshire, que retirà el conte infantil Els tres porquets per si molestava a les criatures de religió musulmana. Els musulmans ja han dit que per ells que no el retiren. El relat té fins i tot versió en àrab. Algú vol clavar el clau per la cabota una volta més. I torna a eixir el tema en una població o altra del mateix comtat, pareix ja la cançó de la lileta, que es torna i es torna i es torna a repetir.
Però no és sols en les escoletes infantils que rebutgen, retallen o adapten lectures clàssiques per a criatures de hui. Una enquesta, encarregada per musicMagpie a OnePoll.com, feta a 2.000 pares i mares anglesos, ha revelat que un de cada quatre progenitors canvia alguna part dels relats per a dormir la prole. Un altre 16 %, més radicals, té una llista de contes prohibits. La raó dels canvis i els retalls no és cap altra que adequar-los a les seues creences religioses i polítiques o pures manies sense més.
Entre les històries que més canvien estan Els tres porquets, La caputxeta roja i The Gingerbread Man (L'home de galleta de gingebre). Als enquestats els pareix massa fort que els tres porquets coguen i es papen un llop –en algunes versions, no en la de Disney–, que una xiqueta innocent siga menjada per un llop transvestit o que una galleta en forma d'home siga devorada per una rabosa famolenca.
¿Els contes infantils tradicionals s'estan quedant obsolets i són ofensius? Eixa era la pregunta inicial de l'esmentada enquesta. ¿És possible adaptar contes clàssics a nous models de relacions i desenvolupaments personals per a criatures del segle XXI? Com ara, que dels tres porquets un siga Peppa Pig. Que el llop desapareix per a ser rellevat per una ferotge hipoteca, fins i tot per a la casa de palla. ¿Direu que la criatura no sap què és una hipoteca? ¡Ni un llop tampoc, i avant! La Caputxeta seria una repartidora de menjar a domicili, treballant en una ciutat qualsevol, defensant-se amb gas pebre d'un «presumpte» violador. The Gingerbread Man? Ja s'ho fareu! Relats, com ara Hansel i Gretel i La Ventafocs, són especialment cruels. Un perquè s'abandona dos criatures de pocs anys al mig d'un bosc, i l'altre perquè totes les faenes de casa les ha de fer la mateixa persona obtenint un premi de fantasia per la seua submissió. Apanyeu-los!
El meu nebot Carles tira al dret i adorm el fill amb Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa, i li funciona. Mira tu per a on!, a nosaltres, en els anys setanta, la música de l'Ona Laietana ens despertava.
Publicat en el diari Levante-EMV, 12-4-2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada