Una casa romana amb publicitat electoral
Diuen que Giulio Andreotti –que encadenà càrrecs polítics fins als 94 anys, quan el van traure per defunció– recomanava la lectura del Commentariolum petitionis, estes eleccions he decidit fer-li cas i mirar-me'l. El text, d'estil epistolar, atribuït a Quint Tul·li Ciceró, se suposa que havia de servir per a la campanya electoral que el seu germà, Marc Tul·li Ciceró, feu l'any 64 (aC) com a candidat a cònsol de la República Romana. Ciceró tenia com a contrincant Luci Sergi Catilina –un paio de males arts, patètic i demagog–, que mentre feia campanya preparava un exèrcit, per si perdia les votacions, poder acabar immediatament amb el règim republicà. El manual recomanava buscar el suport de gent influent i ampliar els qui podia anomenar amics: «Cal que el suport dels amics naixca dels favors i de les obligacions, de la vella amistat, de la bondat i l’afabilitat de caràcter». Sobre els crítics amb el candidat advertia: «N’hi han de tres classes: els que has ferit, els que et tenen una antipatia inexplicable i els que són amics dels teus adversaris». I, acabava, la campanya electoral ha de ser «aparatosa, vistosa, magnífica, popular, que es desenvolupe amb aires de grandesa i dignitat, i també –si algun fet ho permet– que ixca a la llum la mala reputació dels teus adversaris, resultat del seu comportament, es tracte d’un crim, de luxúria o de corrupció». En dos mil anys les campanyes no han canviat, en el que és substancial, gens ni miqueta.
Fa uns dies estava recorrent les restes de Pompeia i em vaig fixar en la propaganda electoral fixada en certes cases. En les eleccions romanes no es podien fer el que ara coneguem com a mítings, i per a demanar el vot recorrien a amics, partidaris i parents que en la portalada de sa casa pintaven les programmata –de les quals se'n conserven unes 2.500– demanant el vot. Com ara: «Vos pregue que elegiu Iulio Polibio, edil, que fa bon pa», «Cuspidum Pansam, tots els orfebres el proposen». Com que els grafits no s'esborraven, en acabant les eleccions, la gent els feia comentaris, algun de molt pensat: «¡Per ambició quantes mentires s'escriuen!», «Em sorprén, oh paret, que encara no t'hages assolat sota el pes de les bovades de tants escrivans». Un tuiter manual! Sempre hi han hagut escèptics en el tema de les eleccions, ara també. El mes de març de l'any 79 (dC) hi hagué votacions en la ciutat de Pompeia, cinc mesos després el volcà Vesuvi entra en erupció i va, literalment, fondre amb els seus fluxos piroclàstics tot el que pillà per davant deixant, però, visibles les proclames electorals. ¡Tot és tan provisional i precari!
Despús-demà hi ha eleccions. Acabada la campanya electoral només veig dos opcions: la de la por, l'egoisme i la imbecil·litat per una part, i per l'altra la de la igualtat, la solidaritat i l'esperança. Votaré, en defensa pròpia, millorar el govern del Botànic ací i exportar la fórmula a Madrid.
Publicat en el diari Levante-EMV, 26-4-2019
