Dos imatges del manuscrit Voynich
El manuscrit Voynich és un còdex medieval, actualment propietat de la universitat nord-americana de Yale, que passa per ser un dels pocs que mai s'ha desencriptat. L'adquirí Wilfrid Voynich, en 1912 i facilità el seu estudi a qualsevol persona interessada. S'han llançat diverses hipòtesis, ningú ha presentat cap resultat plausible però. Continua sent un misteri!
El matemàtic britànic Alan Turing ho va intentar sense èxit. També els membres de l'FBI, durant els anys de la guerra freda, se'l van mirar convençuts que era propaganda comunista. Alguns estudiosos, però, han fet apreciacions que ja ningú discutix: el pergamí de vitel·la és datat entre 1404 i 1438, el llenguatge és coherent amb la llei de Zipf i per tant seria una llengua natural i no una d'inventada per a estafar panolis.
Tampoc la profusió d'imatges ajuda a comprendre el text. Hi ha dibuixos de plantes, però hi ha la convicció que cap d'elles apareix en altres herbaris de l'època. El que pareixen diagrames astrològics o astronòmics tampoc són homologables amb els del seu temps. A més, les diverses imatges de dones nuetes, que prenen el bany en tines poc convencionals, no s'assemblen als establiments termals coetanis.
En això estàvem quan Gerard Cheshire, un professor de la Universitat de Bristol, no només assegura que l'ha desxifrat sinó que afirma que es tracta d'una enciclopèdia que conté receptes amb remeis d'herboristeria, teràpies mèdiques, lectures d'astrologia sobre l'amor, la ment i la reproducció. «El manuscrit utilitza un llenguatge [afirma Cheshire] que va sorgir d'una barreja de llatí parlat, o llatí vulgar, i altres llengües … el proto-romànic». El treball s'ha publicat en la revista Romance Studies i diversos medievalistes no li han estalviat ja les crítiques. Bé, ja en tenim un més que no ha aclarit res, diríem. No! Ha fet aportacions innovadores. Veu en una de les imatges l'erupció del Vulcanello, en 1444, al nord de l'illa de Sicília (coordenades 38°24′15″N 14°57′57″E), i tot el dispositiu naval per a salvar els supervivents que feu la reina Maria de Castella, consort del rei Alfons el Magnànim i lloctinent dels seus regnes. També ha afirmat que el manuscrit el van confeccionar monges dominiques d'Ischia –l'illa que tanca pel nord el golf de Nàpols– per a la reina Maria, aaaah!
El vincle que fa entre el manuscrit, l'illa d'Ischia i la reina, em suggerix un manual fet per dones per a ús de dones. Tant per a la reina, dona de constitució malaltissa, però de ment desperta –persona culta que estimava els llibres i que tenia en el Palau Real de València una biblioteca important. Com per a les successives governadores del castell d'Ischia: Lucrezia d'Alagni –amant del rei–, Costança d'Àvalos –descendent de qui segons Abel Soler seria l'autor del Curial e Güelfa i possiblement és la Gioconda pintada per Leonardo, i cantada per l'Ariosto en l'Orlando furioso–, o Maria d'Aragó viuda del marqués del Vasto nebot de Costança. ¡A vore si s'acaba el misteri!
Publicat en el periòdic Levante-EMV, 24-5-2019
