Les catalinetes i el gos caçador

Xiquetes suecanes que s'han fet el rotllo de catalines

La festa de santa Caterina d’Alexandria, més coneguda com Les Catalinetes, era inicialment la festa de les xiquetes com sant Nicolau era la dels xiquets. Pel temps ha acabat sent, a diversos llocs del País, un dia per a retrobar-se, xiquets i xiquetes, amb la naturalesa. És, ara, una festa escolar. Hi ha, en tots els pobles que fan catalinetes –Sueca, Xàtiva, Ibi, La Llosa de Ranes, etcètera– una versió de la mateixa cançó per a ser cantada pels infants. La que cantem a Sueca és la més bèstia i gens adequada per a ser cantada el mateix dia que ens revoltem contra la violència de gènere. Diu “als xiquets un dineret i a les xiques una surra p'a que vagen a costura”. Per això he preferit reproduir la que canten a La Llosa de Ranes on només resta un anacronisme: resar el rosari "engenollades".

Les catalinetes / mengen culleretes, / i els catalinots / mengen cullerots.

Les catalinetes / roden el calvari / engenollades / resant el rosari.

Tu catalineta / tu que vas i véns / dis-li a ta mare / que vinga correguents.

Que els pardals són grossos / i se’n ixen del niu, / i a la matinà / faran xiu-xiu!

Al voltant del dia de la santa d’Alexandria, que sembla ser pura invenció interessada, també trobarem activitats per a adults. A Arbeca [enllaç], les Garrigues, ciutat coneguda –entre altres coses– per haver donat nom a una excel·lent varietat d’olives importades el segle XVIII de Palestina, fan una fira convencional i una dedicada al gos caçador.