dimecres, 3 de juliol del 2013

Quan les papallones canviaren el món

Au del paradís i papallona

Quan Edward Lorenz analitzava allò que popularment es coneix com l’efecte papallona –es a dir, que petites variacions en les condicions inicials d'un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini–, cap a 1963, no podia pensar que no sols l’aleteig d'una papallona pot provocar canvis sinó que, fins i tot, la seua sola presència pot explicar la desaparició dels dinosaures terrestres.
Abans i tot que Jurassic Park els posara de moda, ens havien dit, i trobàvem raonable, que un meteorit o una explossió en cadena dels volcans van acabar amb aquelles immenses bèsties en el Cretaci. Sabíem que aquella catàstrofe natural havia deixat pas al predomini dels mamífers, es a dir nosaltres i les nostres bestieses. Ara, però, apareix un tal Brian Switek i gira cap per amunt tot el que crèiem ben establert, rebutjant una part d’eixe relat.
Switek no és un bufanúvols més, entre tants i tants com en prosperen en revistes i programes televisius nordamericans, no! L’autor de My Beloved Brontosaurus, publica en la revista Smithsonian i passa per ser un escriptor i un científic freelance especialitzat en l'evolució, la paleontologia i la història natural.
En el seu llibre ens explica la seua teoria: l’extinció dels dinosaures fou provocada per les papallones. Oh! Sí, eixe minúscul animalet li disputava el menjar als dinosaures vegetarians i per efecte dominó també deixà sense menjar als carnívors.
A partir de la teoria d’Switek comprendrem millor l’evolució dels humans, i de les aus, i el nostre lloc a la Terra. També haurem de matitzar, potser, algunes idees consolidades sobre les papallones,

-Papallona encisadora,  

         jo, lleugera i voladora

com la mostra, per exemple, Josep Carner en el seu Bestiari.

5 comentaris:

Gregori Naval Perales ha dit...

Molt interessant, però què som? La pregunta la faig només per preguntar-me.

Bestiolari ha dit...

Gregori, com molt bé va dir Raimon, fa un bon grapat d'anys:
Som una llum que s'enfuig,
som una llum que s'apaga,
som una llum que no és llum,
som el gran fum de la terra.
De la terra venim,
a la terra anirem;
en la terra vivim,
en la terra serem.

Gregori Naval Perales ha dit...

Sí, sí, Vicent... però que som? Ho pregunte per preguntar, només i, també, arran del teu comentari "de la teoria d’Switek comprendrem millor [...] el nostre lloc a la Terra." I jo afig: amb tanta injustícia gratuïta.

Bestiolari ha dit...

Estem ací per una pura xamba, si ho assumírem deixaríem de causar-li més dolor al planeta i a les seues criatures.

Bestiolari ha dit...

I si ens encantem açò serà l'epíleg: http://www.elmundo.es/elmundo/2013/07/23/natura/1374579156.html

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails