Orgasme i medi ambient

Negacionistes del calfament global i la Bassa de Sant Llorenç, Cullera

Amb el seu Fridays for Future l’activista Greta Thunberg ha remogut consciències i una generació jove, ara, és conscient que cal lluitar contra el canvi climàtic i pel seu futur. Els negacionistes han contestat penjant, d’un pont italià, un ninot que la representava.

En EUA el Green New Deal –una sèrie de mesures per a combatre el calfament global– proposat pel Partit Demòcrata també ha rebut els atacs dels negacionistes trumpistes. Ben organitzats i coordinats, munten xous i fabriquen fake news que fan rodar pels mitjans de comunicació i per les xarxes socials. No fa molt, en un acte públic de la congressista demòcrata per Nova York, Alexandria Ocasio-Cortez (AOC), es va alçar una dona, es llevà la jupa, i mostrà la seua camiseta amb l’eslògan «Salveu el planeta, mengeu-vos les criatures». La resta dels presents entengueren que li faltava un regó. L’acompanyaren fora i continuaren. Tot quedà gravat en vídeo.

Immediatament estos fets passaren pel sedàs de la fàbrica trumpista de fake news. Tucker Carlson, de FoxNew, s’afanyà a interpretar-los: «¿si algú et diguera que hem de menjar-nos els nadons què li respondries? Que No!. Però la congressista AOC no li ha dit No...» Deixant caure que n’és partidària. Tots els trols, a sou de la dreta, el fill del president Donald Trump i fins i tot el mateix mandatari ho esbombaren en Twitter. Un tal Daniel Burke reivindicà l’acció per a l’organització LaRouche-PAC, ben content per l’impacte aconseguit: provocació-manipulació-piulada de Trump. Burke forma part del tinglado negacionista del desaparegut Lyndon LaRouche, molt coneguts per un eslògan directe i fàcil d’entendre: «El calfament global és fals, com els orgasmes de la teua nóvia». ¡Eixe és el nivell dels arguments negacionistes!

Ací, mentre esperem que es pronuncie el cosí de M. Rajoy, cada intervenció que fem en el nostre medi, tant si és gran com si és mínima, hauria de ser per a evitar o comptant amb el canvi climàtic.

Com ara la proposta de gran transformació del port de València. Esta institució vol ampliar la dàrsena, invertint 1.300 milions d’euros en deu anys. Manuel López Estornell, en Levante-EMV, però, li planteja un dubte: «¿De qué modo afectará al puerto de València la apertura del Ártico [pel desgel], si se reduce en miles de millas la distancia ahora existente entre el litoral asiático y los puertos del norte de Europa?» ¿Val la pena l’impacte econòmic i mediambiental que ocasionarà?

O un canvi menor sobre les úniques restes dels marenys litorals, al sud del Parc Natural de l’Albufera: l’Ajuntament de Cullera vol fer accessible la Bassa de Sant Llorenç. Tot canvi que no siga per a tornar-li la vida que tenia en els anys seixanta –quan Joan Fuster la visità amb Josep Pla– la pot matar. Anem alerta!

--> El poble català està calent d’orella, i no té res a vore amb el clima sinó amb la fallada de la Justícia i la poca consistència de la Política. Vorem què ix de les urnes espanyoles el 10-N, allargant Halloween, truc o tracte.

Publicat en Levante-EMV, 18-10-2019

Mirant la Transició

Parlament final de l'1 de Maig de 1977 en Sueca. Foto: Manuel Linares

La vida, en els anys de l’anomenada Transició, la nostra vida, transcorria ocupant els carrers i participant en reunions inacabables, en locals sovint insalubres, acudint a places de bous atibacades de gent amb la quadribarrada en la mà. Érem molta gent, amb conviccions i il·lusions polítiques fresques, convençuts d’estar a prop de la «lluita final» que faria canviar el «món de base» i recuperar el nostre País com el volíem: valencià.

La selecció de fotografies que Manuel Linares ha publicat recentment, L’ull compromés. Un relat fotogràfic del darrer franquisme i la Transició, Onada Edicions i IAM-CVEI, ens torna a aquells temps que només els desmemoriats, gent feliç diria Joan Fuster, han oblidat. Les fotografies que l’amic Manolo anava fent en la Sueca, i altres llocs del País, d’eixos anys convulsos ens tornen la nostra imatge personal i col·lectiva d’aquell moment tal com érem. Llàstima que només ens mostra una tria del seu abundant arxiu –amb la col·laboració de Xavier Serra i Salvador Vendrell–, en la que trobem a faltar els que hi eren i no apareixen, especialment un company i una companya que passaren per la presó. El temps, com una mà poderosa, ens va sacsar i d’aquell moment, d’aquella vivor, excepcional, retenim completes o a trossos històries de les persones que apareixen.

L’1 de Maig de 1977, en Sueca, els parlaments els férem tres trotskistes i no tots de la mateixa tendència. ¡Tan ben representats estàvem, per a dirigir-nos al poble en lluita, que allò pareixia el sòviet de Petrograd!

He tornat a vore aquell xicot nerviüt, dirigent local de la Falange Auténtica, que a mi em pareixia un perfecte candidat a legionari, un bon exemplar de «juventud recia, nacida en una época decadente», fill d’un guàrdia civil destinat en el poble, que es presentà a manifestar-se l’1 de Maig amb una bandera republicana i José Antonio Primo de Rivera en la camisa. Diuen que va morir, violentament, en algun país de Sud-amèrica.

Destacava, també, un jove militant del Moviment Comunista amb pancarta, amb un look Mao quan feia la llarga marxa. Passà el temps i abraçà la fe mahometana –amb la mateixa passió que abans la revolució proletària.

Fins i tot tinguérem en Sueca l’únic militant del PSAN que fou expulsat del partit. Sospite que no seria per cap discrepància ideològica sinó per estar farts que els gorrejara tabac.

Tot açò no es veu en les imatges, ens ho ha portat el temps i mirant-les no pots evitar recordar-ho.

Si que trobareu el primer alcalde suecà de la democràcia, Jaume Lloret, prenent possessió del càrrec i, uns mesos després, ja expulsat. Un Joan Fuster distés, de tertúlia i de sopar, i també tens en una de les dos úniques manifestacions en les quals va participar. Paco Burguera, quan era un polític actiu. Vicent Andrés Estelles, en una de les millors fotos que li han fet mai i que el mostra tan innocent com era.

—Ha passat això. —Què? ¡El temps, és això que passa!

Publicat en Levante-EMV de 4-10-2019