Cites gratuïtes

Cartell de la pel·lícula Amanece que no es poco

Fa un bon grapat d'anys escoltava en la ràdio el discurs que feia un dels aspirants a dirigir un partit davant els afiliats reunits en congrés. El partit anava de capa caiguda i aquell home, jove, s'esforçava a transmetre il·lusió i esperança. Digué tot allò que u suposa que ha de dir un candidat davant dels militants i va afegir, a més, una cita de María Zambrano. Em va commoure el que, a ulls meus, era un acte gratuït però bonic. Aquell gest, possiblement, li va aportar el pessic de vots que li faltaven i jo em vaig afiliar a la fracció de l'esquerra a on encara algú citava Zambrano.

Ara fa uns dies he vist Oriol Junqueras, un home empresonat, recórrer a la lírica fent un al·legat personal davant del Tribunal Supremo espanyol. Ell segur que sap que la seua sentència fa temps que va ser redactada, però es permeté dir el primer vers del primer sonet del Canzionere de Petrarca: «Voi ch'ascoltate…». En la seua ànima d'aram ressonava «vosaltres que escolteu…». Aquells jutges fa temps que deixaren d'escoltar raons i més de la mitat de Catalunya només canta la cançó de Quico Pi de la Serra Fills de Buda. ¿L'escolten fora de les fronteres espanyoles? Potser se l'escolten nord enllà, i fins i tot, si té sort, poden considerar l'anunci inicial del poeta que «Chiede compassione del suo stato». Poder poden, ho faran?

Però les citacions més instructives del procés en general i del procés penal en particular les va fer l'home més espavilat de la sala: l'advocat defensor Xavier Melero. Començà la seua intervenció invocant Claus Roxin, famós penalista alemany, «quien quiera una política criminal ilustrada lo primero que ha de hacer es ilustrarse». Em va paréixer que feia broma, ¿una justícia il·lustrada en el Tribunal Supremo espanyol? I l’acabà citant una de les escenes més surrealistes de la pel·lícula Amanece que no es poco. José Luis Cuerda, el director, ens mostra un català, José Sazatornil, vestit de guàrdia civil amonestant un argentí que ha plagiat Llum d'agost, de Fulkner (sic), i en acabant el lliura a un altre català, Cassen, que fa de capellà i que l'ha de confessar de tan gran pecat com és plagiar un escriptor a qui tant s'admira en aquell poble tan destarifat. Per si no ho recorden, els diré que el moll de l'obra de William Faulkner va de racisme, fanatisme religiós i misogínia. Deliciós!

Dubte que la cita humanista de Junqueras, sobre el penediment, i la surrealista de Melero, sobre l'administració de justícia, hagen estovat aquelles gàrgoles magistrals amb punyetes. 

Tot, però, no són mals auguris. Fa uns dies el jurat internacional de la Quadriennal d’Escenografia de Praga ha decidit premiar l’aposta política i estètica del pavelló català Prospective Actions, que inclou escenes de les càrregues policials de l’1-O. El tema d'enguany era 'Fronteres poroses'.

Des de l'escepticisme, i parafrassejant Petrarca, els dic als magistrats: «una bella sentència tota una vida honora».

Publicat en el periòdic Levante-EMV de 21-06-2019

Procés i Ninot en febrer

Ninot d'Eugenio Merino i Santiago Sierra

Fidel Cadena –fiscal en el procés que es ventila en el Tribunal Suprem, contra els soberanistes catalans– ho ha deixat clar: «Segovia no es de los segovianos ni Zaragoza de los zaragozanos. Ni Catalunya sólo de los catalanes separatistas, sino de todos». A això en el meu poble li diuen traure les escriptures. Allarguem l'especulació: ni Europa dels europeus, ni el món dels seus actuals habitants. ¿Per què el fiscal Cadena no se centra en exposar i provar els fets i no en dissertar sobre la propietat del sol?

I no és l'únic que divaga. Vist, perquè ho hem vist i escoltat, que no hi ha manera de provar la violència en els fets jutjats els fiscals modelen el relat cap a la ficció: demostrar la «previsible violència». La possibilitat de violència és per ella mateixa violència, ¡ooooh! És per això que el fiscal Jaime Moreno pregunta a Jordi Cuixart: «¿Hubo pocos incidentes para lo que podía haber pasado?». Encara com els han pillat quan anaven a cometre violència i preventivament els han detingut i empresonat, i se suposa que ara els jutgen. ¡Maedeusenyor! Acabe d'escriure cinc voltes la paraula violència, ara sis, ¿serà això, ara ja set, violència? ¿No els recorda la policia Precrim de Minority Report?

Cada dia, els encausats, eixint de la sala del Tribunal Suprem es tiren als ulls un fragment d'un salm, en llatí, que diu: «Sentencia tu mateix la meua causa i mira qui té raó». És el clam d'algú acusat injustament que s'adreça a la divinitat esperant justícia, perquè de la humana no n'espera. Ni l'Oriol Junqueras, que sap llatí i creu en el Déu dels cristians, confia en la justícia divina exclussivament, ¡seria una temeritat! Els ha faltat escriure a l’entrada de la sala un text de Dant «Lasciate ogni speranza voi ch'entrate», no siga cas que els acusats es facen il·lusions. 

Atrevit com soc done per fet que es dictarà una sentència condemnatòria i el cas acabarà en un tribunal europeu. No ho soc, però, més que el Rei d'Espanya que també ha ficat cullerada en l'olla que bull en el Suprem.

Voler resoldre amb pleits el que han de solucionar amb política i trellat no pot acabar bé. Per a desgràcia general, els jutges «suprems» són com els que apareixen en el capítol LI d'El Quixot i no hi ha un Sancho, governant Barataria, que superant la lògica legal i apelant al sentit comú, a l'empatia i a fer el que és millor per als seus semblants, dicte humilment sentències.

Per cert, Felip VI té enguany ninot en ARCOMadrid 2019 ¡quin luxe! L'obra es diu Ninot i li ha xafat a Renfe la repercussió i el protagonisme de la peça que exposa, una porta d'un vagó de tren de rodalies amb un grafit, que la publicitat de l’empresa valora en quinze milions d'euros #LaObraMasCara.

Post scriptum: Em quede molt despagat obrint cada dia el diari Levante-EMV i no trobant-hi la columna d'Emili Piera. ¡Emili fa buit!

Publicat en el diari Levante-EMV, 1-3-2019