Emojipaella

Emojipaella

«En un principi fou l’arròs. A l’arròs se li atribueix un origen meravellós. No debades els antics  llibres sagrats diuen que l’arròs fou la creació d’un déu» diu Josep Piera en El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai. El primer bri d’arròs, un dels aliments primordials, aparegué per la voluntat pòstuma de la deessa Retna-Dumila, morta per Xiva el déu destructor. En una altra història dels aliments el déu és més procliu al blat. Acaba de condemnar les seues criatures, Adam i Eva, a treballar per a menjar i els ho diu aixina «menjaràs el pa [de blat] amb la suor del teu front», Gènesi (3,19). Pense que, si el déu del blat realment els volia castigar, els hauria d’haver ficat a cultivar arròs que exigix moltíssima més faena, i per tant més suor, que no el blat. Bo!, deixem eixes disquisicions divines.

Segons un fullet de propaganda de la Generalitat valenciana l’arròs es cultiva en el nostre país des de fa més de mil anys. Els últims 58 d’eixa pila d’anys es ve celebrant el Concurs de paella valenciana de Sueca, que ha passat per quatre èpoques i modalitats de competició fins a arribar a l’actual que és professional i internacional.

Qui vulga participar i conjuminar el gra diví en la divina paella rep de l’organització els productes que pot ficar-hi: arròs de Sueca; oli d’oliva; caragols, però no uns qualsevol sinó vaquetes; garrofó, tavella i bajoqueta de trencar; tomaca; una cabeça d’alls; un paquet de safrà en brins i safrà molt; pebre roig dolç; pollastre especial i conill sense indicar si és o no especial. I per acabar, uns pessics de sal i, el més important, aigua... de Sueca. Element important l’aigua, en les primeres edicions no era de la ciutat arrossera sinó dels pous de Corbera que abastien esta població.

El pròxim diumenge dia 16 de setembre podeu comboiar-vos i acudir a Sueca a vore com les fan professionals internacionals. Per a fer la convocatòria, entre amics, coneguts i saludats, podeu fer servir el corresponent emoji. Gràcies a una coneguda marca d’arròs i al meu paisà Eugeni Alemany, que té bona mà per a posar lloques, Unicode 9.0 va incloure la seua proposta d’emojipaella en Emoji 3.0. Eugeni i companyia enviaren un dibuix esquemàtic, però ben explícit, d’emojipaella, ¡fins i tot es veu el socarrat! La llàstima és que cada plataforma –Apple, Google, Microsoft, Samsung, WatsApp, Twitter, Facebook, EmojiOne, Emojidex– l’ha adaptat al seu propi estil i semblen paelles per a guiris, d’eixes que fa oix només de vore-les dibuixades. Per acabar-ho d’afinar, Unicode, li ha ficat un nom insuls: Shallow Pan of Food. ¡La deesa de l’arròs els castigarà per això! Fem-li un favor a la paella, al Concurs de paelles de Sueca i a Retna-Dumila i no usem els emojis més desllavassats.

Jo, avise, he decidit ignorar tota convocatòria de paella que m’arribe des d’un Samsung, és l’emoji més repulsiu de tots.

Publicat en Levante-EMV 14/09/2018

Monuments suecans

Monument al concurs de paella (i a la vanitat del polític de torn)

De tant en tant en alguna falla local trobes alguna espurna de gràcia o de crítica amb substància. És el cas de la que he vist en la falla Cervantes, de Sueca. Proposa una visita turística als “monuments” que en cada rodona nova han plantat. Per als forasters i per als nostres paisans més despistats: n’hi ha una a l’entrada de Sueca per l’antiga carretera nacional 332 feta amb rodes de ferro de fanguejar (art conceptual: qualsevol cosa, amb una bona idea com a suport, pot ser art?) una altra en l’avinguda Joan Fuster, allí podem contemplar el “monument” Veles i vent uns ferros que mires i remires buscant-los alguna gràcia (art nul? si fem cas d’Ernst Gombrich «L'art, en realitat no existeix. Tan sols hi ha artistes» el drama és que ací tampoc hi havia artista!) i, per acabar, una mostra més del mateix artista autodidàcta que fabrica art nul és el “monument” al concurs de paelles de Sueca, amb la via del tren al fons del caldero, (açò és art per a la vanitat del polític, que ha popularitzat Carlos Fabra en Castelló). En el de la paella han ficat una placa commemorativa avisant-nos que aquell “monument” es va fer sent alcalde Joan Baldoví i ja està dit tot sobre el personatge. Quanta vanitat, i de quina baixa qualitat, ha d’arrossegar un polític per a deixar-se seduir per figurar, durant molts anys, com a responsable d’”això”.