 |
| Au del paradís i papallona |
Quan Edward Lorenz analitzava allò que popularment es coneix com l’efecte papallona –es a dir, que petites variacions en les condicions inicials d'un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini–, cap a 1963, no podia pensar que no sols l’aleteig d'una papallona pot provocar canvis sinó que, fins i tot, la seua sola presència pot explicar la desaparició dels dinosaures terrestres.
Abans i tot que Jurassic Park els posara de moda, ens havien dit, i trobàvem raonable, que un meteorit o una explossió en cadena dels volcans van acabar amb aquelles immenses bèsties en el Cretaci. Sabíem que aquella catàstrofe natural havia deixat pas al predomini dels mamífers, es a dir nosaltres i les nostres bestieses. Ara, però, apareix un tal Brian Switek i gira cap per amunt tot el que crèiem ben establert, rebutjant una part d’eixe relat.
Switek no és un bufanúvols més, entre tants i tants com en prosperen en revistes i programes televisius nordamericans, no! L’autor de My Beloved Brontosaurus, publica en la revista Smithsonian i passa per ser un escriptor i un científic freelance especialitzat en l'evolució, la paleontologia i la història natural.
En el seu llibre ens explica la seua teoria: l’extinció dels dinosaures fou provocada per les papallones. Oh! Sí, eixe minúscul animalet li disputava el menjar als dinosaures vegetarians i per efecte dominó també deixà sense menjar als carnívors.
A partir de la teoria d’Switek comprendrem millor l’evolució dels humans, i de les aus, i el nostre lloc a la Terra. També haurem de matitzar, potser, algunes idees consolidades sobre les papallones,
-Papallona encisadora,
jo, lleugera i voladora
com la mostra, per exemple, Josep Carner en el seu Bestiari.
