 |
| Els poderosos conspiren contra la República francesa, 1794 |
Quan Leonardo da Vinci començà a dibuixar rostres humans extremadament grotescs, pura fisiognomia encara, poc sabia ell que iniciava el llarg i tortuós camí de la caricatura. Arribats al segle XVIII es fan molt populars les estampes on es ridiculitza l’enemic polític o nacional. La representació satírica ha arribat fins a hui mateix, que ha entropessat amb la imbecilitat d’alguns clergues musulmans i l’explosió de fonamentalisme que ells alimenten.
En algun moment la caricatura incorpora trets animals, com va fer Hieronymus Bosch, amb la idea d’adjudicar virtuds o defectes morals dels animals a l’humà retratat. Algunes d’estes, amb una gran dosi d’innocència, les imprimiren en França abans i durant la seua revolució o en els anys posteriors. En la imatge que il·lustra el post podem vore tots els reis, reines i emperadors que conspiraven contra la República francesa caricaturitzats amb cos d’animal: podem vore 1 William Pitt –conegut com el segon Pitt– és la rabosa que controla la reunió, 2 Jordi III, rei del Regne Unit, representat com un titot engabiat, 3 Francesc II, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, que sembla un estruç plomat, 4 Caterina II, emperadriu de Rússia, presentada com una bacona que dóna a mamar als dos germans del tirà Capet, 5 Guillem V, rei d’Holanda, és una granota molt atenta al que diu Pitt, 6 Frederic Guillem, rei de Prússia, és un mussol sobre una rama, 7 la germana del rei de Prússia, casada amb el rei holandés, és un rat penat que vola per dalt del cap del seu germà, 8 el duc de Brunswick és un porc a les ordres del rei de Prússia, el rei d’Espanya, 9 Carles IV, representat com un cabró, amb capa i caputxa, al·ludint a Godoy, 10 Ferran I, també conegut com Ferran II, rei de Nàpols, com un gos flac, 11 Maria I de Portugal, una dona nueta amb cames de mico i el rei de Sardenya, Victor Amadeu III, el representa una creu d’on penja un llenç amb la seua pròpia cara pintada i l'últim en afegir-se a la conxorxa és Pius VI, un ase aparellat amb els atributs del papa. Esta reunió de la realesa, on tots interpreten la seua cançó sobre quin és el seu interés i motiu, està vigilada per Marianne, al·legoria de la República francesa, que conduix el poble a ajustar comptes amb aquella “Coalition des rois ou des brigands couronnés”, reis i bandolers que ataquen la República. Aquella coalició, francament reaccionària, no es va dissoldre per vore's tan ben caricaturitzats, però el poble es riu i sembla que tot és menys negre del que realment és.
