El vot egoista

D'esquerra a dreta: Joan Baldoví, Tonico Sancho, Salvador Vendrell, Américo,

Juanito el d'El Ràpit, Milio Cona i Miquel Llàcer. Foto: Vicent Ferri

Milio Cona és un dels personatges singulars de Sueca. Durant els anys de la Transició ens va il·lustrar les nostres tertúlies del Bar Ràpit amb resums del Blanco y Negro –quan era el suplement dominical del diari ABC– i sentències sobre els fets més diversos. Sempre partia de la base que la humanitat ha sigut és i serà grossera, egoista i falsa. Ell, com aquell personatge de Baroja, sabia que «todos los móviles de la vida son egoístas y bajos». Quan desfeiem la moleta, i tots aquells joves males pells ens n’anàvem a dormir, Milio, que ens doblava l’edat, encara feia una volta nocturna pel poble. Quan publique les seues memòries –que ja les té escrites– sabrem si aprofitava la nit per a madurar noves sentències, per a divagar sobre la noblesa europea o dialogar amb ecoanarquistes com Élisée Reclus, o...

Fa molts anys que em va fer notar que «cap criatura és comunista». Hui, després de vore envellir familiars i coneguts, afegiria que les persones majors tampoc no ho són. En realitat naixem i morim, majoritàriament, conservadors i egoistes. I entre l’alfa i l’omega de la vida quan només atenem a necessitats purament biològiques som de dretes i sols per l’elaboració cultural, contra la dreta espontània que ens habita, ens transformem en esquerra i solidaris. Tot i això, encara ens sorprén la reacció biològica de dreta: l’egoisme i la falta d’empatia.

Una mostra personal. A principis dels anys noranta del segle passat, tractàvem de trobar una solució raonable a la vella i deteriorada caserna de la Guàrdia Civil de Sueca i els regidors féiem propostes. Resumint: invertir en restaurar un edifici vell o fer-ne un de nou. Els de l’esquerra testimonial érem partidaris de cedir el terreny i que la Direcció General de la Guàrdia Civil –amb Luis Roldán al front– construïra una caserna sense vivendes. Un lloc a on anirien els guàrdies a treballar i en acabant cap a casa. A mi la «Casa-Cuartel» em pareixia que absorbia tot el temps del guàrdia –en un espai que concentrava treball, oci i família– sempre controlat pels superiors. El representant de la dreta va botar com si tinguera un moll en el cul: «¡Ni pensar-ho, i que es fiquen a viure al costat de ma casa i li posen una bomba». Em vaig quedar molt parat. Aquell paio solia anar a la caserna a celebrar el dia 12 d’octubre, la Hispanidad, i supose que cridaria «¡Viva la Guardia Civil!» Que «viva»? Sí, però lluny de sa casa no siga cosa que...

¿Què votarà, majoritàriament, el poble sobirà el pròxim 10-N? Si se sent amenaçat, encara que no tinga motius, votarà dreta. Si preval el desig d'un progrés equitatiu votara l’esquerra que tinga un projecte de futur adient.

Si l’esquerra a qui vosté donà el vot l’abril passat se li ha quedat en aigua de tramussos, ara pot fer com jo: canvie el vot, i que ens deceba un altre tan d’esquerres o més que l’anterior. ¡A vore si ara, però, l’encertem!

Publicat en el Levante-EMV, 1-11-2019