divendres, 7 de febrer de 2020

Posant al dia la Bíblia

La Xina tindrà la seua pròpia Bíblia

Hi ha qui opina que la Bíblia, com totes les coses que van destinades al gran públic, s’ha d’anar actualitzant permanentment. Han començat les autoritats civils de la Xina, que pensen fer-li certes mudes.
El que han decidit les autoritats de Pequín suposa un gran canvi d’actitud. ¿Recorden que el president Mao volia extirpar les religions? Ara l’objectiu és més subtil: «Cal crear una teologia amb fort caràcter xinés» ha dit Wang Yang, membre del Comité Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina i responsable de temes religiosos. Segons Wang, «després d’una avaluació completa dels clàssics religiosos, s’hauran d’identificar els continguts que ho incomplixen i procedir a les modificacions que calga en la traducció al xinés». El Partit Comunista, oficialment ateu, reconeix cinc confessions religioses: budisme, taoisme, cristianisme (protestant i catòlic) i islamisme. A totes elles se’ls revisaran els texts i se’ls conduirà cap a una mena d’Església Patriòtica única. El Vaticà hi juga al possibilisme i va a mitges, el seu clero ha de comptar amb el vistiplau del govern xinés. Però, pasturar –més exactament pasterejar– 1.300 milions d’ànimes s’ho val, i que siga el que Déu vullga!
¿I qui farà l’adaptació de la Bíblia, l’Alcorà, i la resta de texts, al xinés posant-los d’acord amb els valors que predica el règim: «de la igualtat a la prosperitat, a l’harmonia i al patriotisme»? Ho faran funcionaris del Partit Comunista, els mateixos que afirmen «que [el partit] és més gran que Déu». Fabricaran prosa desproveïda de nervi i vida, segur!
Llàstima! Sempre he dit que la Bíblia adaptada per Dickens, amb un cert toc d’humor anglés, li faria guanyar lectors. Com ja va fer Mark Twain amb el Gènesi, Els diaris d’Adam i Eva, per exemple. També arribaria a un ampli públic una versió de la mà d’Emily Dickinson, gran lectora del llibre sagrat, que se’l repensaria da capo, des del Gènesi a l’Apocalipsi. I si volíem relats amb possibles adaptacions a Netflix, per a començar a entrar l’streaming en la Xina, ningú millor que Jane Austen; i en este cas podria continuar sent autora anònima, com en tot el que va publicar en vida. Però hi ha l’inconvenient que tots van morir fa molts anys i jo no sabria suggerir noms actuals que reeixiren en tal encomanda.
El poder sempre té la inclinació a escriure i manipular ell, també, el discurs de l’enemic i l’adversari. Per exemple, entre 1968 i 1990 actuà en els Països Baixos un grup maoista, partidari del comunisme xinés i albanés. El seu líder fou Pieter Boevé. El tal Boevé no era cap revolucionari, des de 1955 formava part dels servicis secrets holandesos. Boevé inclinà el grup pro-xinés, en connivència amb la CIA i enganyant als militants, a afonar el Partit Comunista Holandés –que en 1971 arribà a tindre el 63’76% del vot en algunes ciutats com ara Finsterwolde– atacar sistemàticament la URSS i relacionar-se amb la Xina i Albània per a conéixer de primera mà els seus plans per a Europa. El seu òrgan de propaganda, el setmanari De Kommunist, fou redactat íntegrament per agents del servici secret i obeïa a les estratègies de la CIA durant la «guerra freda».
No és que siguen comunistes, xinesos, o de la CIA, no, el poder no es cansa mai de controlar la ciutadania –confiada o desconfiada– per tots els mitjans possibles. I sovint no sabem ni qui està al front de la manipulació. L’avanç de la ultradreta no és un fenomen espontani. ¿Qui la porta del ramal?

Este article aparegué en l’edició impresa del Levante-EMV, 7 de febrer de 2020.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts with Thumbnails