La Xina tindrà la seua pròpia Bíblia
Hi
ha qui opina que la Bíblia, com totes les coses que van destinades al gran
públic, s’ha d’anar actualitzant permanentment. Han començat les autoritats
civils de la Xina, que pensen fer-li certes mudes.
El
que han decidit les autoritats de Pequín suposa un gran canvi d’actitud.
¿Recorden que el president Mao volia extirpar les religions? Ara
l’objectiu és més subtil: «Cal crear una teologia amb fort caràcter xinés» ha
dit Wang Yang, membre del Comité Permanent del Politburó del Partit
Comunista de la Xina i responsable de temes religiosos. Segons Wang, «després
d’una avaluació completa dels clàssics religiosos, s’hauran d’identificar els
continguts que ho incomplixen i procedir a les modificacions que calga en la
traducció al xinés». El Partit Comunista, oficialment ateu, reconeix cinc
confessions religioses: budisme, taoisme, cristianisme (protestant i catòlic) i
islamisme. A totes elles se’ls revisaran els texts i se’ls conduirà cap a una
mena d’Església Patriòtica única. El Vaticà hi juga al possibilisme i va a
mitges, el seu clero ha de comptar amb el vistiplau del govern xinés. Però, pasturar
–més exactament pasterejar– 1.300 milions d’ànimes s’ho val, i que siga el que
Déu vullga!
¿I
qui farà l’adaptació de la Bíblia, l’Alcorà, i la resta de texts, al xinés posant-los
d’acord amb els valors que predica el règim: «de la igualtat a la prosperitat,
a l’harmonia i al patriotisme»? Ho faran funcionaris del Partit Comunista, els
mateixos que afirmen «que [el partit] és més gran que Déu». Fabricaran prosa desproveïda
de nervi i vida, segur!
Llàstima!
Sempre he dit que la Bíblia adaptada per Dickens, amb un cert toc
d’humor anglés, li faria guanyar lectors. Com ja va fer Mark Twain amb el
Gènesi, Els diaris d’Adam i Eva, per exemple. També arribaria a un ampli
públic una versió de la mà d’Emily Dickinson, gran lectora del llibre
sagrat, que se’l repensaria da capo, des del Gènesi a l’Apocalipsi. I si
volíem relats amb possibles adaptacions a Netflix, per a començar a entrar l’streaming
en la Xina, ningú millor que Jane Austen; i en este cas podria continuar
sent autora anònima, com en tot el que va publicar en vida. Però hi ha
l’inconvenient que tots van morir fa molts anys i jo no sabria suggerir noms
actuals que reeixiren en tal encomanda.
El
poder sempre té la inclinació a escriure i manipular ell, també, el
discurs de l’enemic i l’adversari. Per exemple, entre 1968 i 1990 actuà en els
Països Baixos un grup maoista, partidari del comunisme xinés i albanés. El seu
líder fou Pieter Boevé. El tal Boevé no era cap revolucionari, des de
1955 formava part dels servicis secrets holandesos. Boevé inclinà el grup
pro-xinés, en connivència amb la CIA i enganyant als militants, a afonar el Partit
Comunista Holandés –que en 1971 arribà a tindre el 63’76% del vot en algunes
ciutats com ara Finsterwolde– atacar sistemàticament la URSS i relacionar-se amb la Xina i Albània
per a conéixer de primera mà els seus plans per a Europa. El seu òrgan de
propaganda, el setmanari De Kommunist, fou redactat íntegrament per
agents del servici secret i obeïa a les estratègies de la CIA durant la «guerra
freda».
No
és que siguen comunistes, xinesos, o de la CIA, no, el poder no es cansa
mai de controlar la ciutadania –confiada o desconfiada– per tots els mitjans
possibles. I sovint no sabem ni qui està al front de la manipulació. L’avanç de
la ultradreta no és un fenomen espontani. ¿Qui la porta del ramal?
Este article aparegué en l’edició impresa del Levante-EMV, 7 de febrer de 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada