Angelets negres

Això és un pel ben negre

L’església de Sant Martí i Sant Antoni Abad de València té dos entrades laterals, una presidida per sant Antoni i l’altra una bella obra del renaixement rematada per l’eucaristia amb àngels. Esta última ha caigut en mans de l’acreditat mal gust de capellans i monges, que administren un gran patrimoni artístic, deixant-li una mostra de poc trellat innecessari: han pintat el pel als àngels d’un negre panderola que semblen embetumats. I estic segur que la restauració l’hem pagada entretots. Ja ho demanava això Antonio Machín “píntame angelitos negros” i tard i mal –i sols en el pel– però li han fet cas.

Eleccions i abelles

Un rusc de laborioses abelles pot impedir votar

Després de milers i milers d’anys ocupats en servir-nos dels animals, els humans, encara trobem noves maneres d’aprofitar-nos-en de les seues capacitats. Som, cal dir-ho, una espècie enginyosa que fa que la resta sols compte si és útil. I què és útil? La mesura única de la utilitat és la nostra necessitat immensa i infinita.

Fa uns dies feren eleccions legislatives en Portugal –curiosament han posat a solucionar els seus problemes a l’encarregat oficial del culpable, però no és este el tema del post– en mig de la preocupant crisi que per a molts vol dir atur, mancances, misèria i per a quasi tots inestabilitat. En alguns llocs fins i tot han boicotejat les eleccions a la manera clàssica: siliconar els panys, ficar cadenats o embrutar els col·legis electorals amb fem.

Com que els humans som, com deia, imaginatius ara ja sabem que això són impediments fàcilment superables amb la intervenció d’un manyà local o dels bombers en els casos més complicats. Total, només una breu interrupció! Poc de destorb volia dir poca protesta, i ells volien protestar i no passar desapercebuts.

Els habitants de Cabril, concelho de Castro Daire, farts i plens perquè les obres de la carretera no avancen, van amenaçar d’impedir les votacions en esta població i en Parada d’Ester. Entre tots no arriben ni a 1000 habitants. Ningú els va fer cas.

Arribat el dia de les eleccions, les autoritats locals anaren matinet a comprovar que tot estava correcte. Què dirieu que es van trobar? Efectivament, un animal. Un insecte que, a les bones, et dóna mel, però què a les males, ai!, a les males són com les veia Virgili: “les abelles s’esvaloten endins de llur campament de cera, volen pertot i agusen llurs ires amb grans brunzits”. Dos ruscos. Un exercit amb desenes de milers de membres irritats. Una mostra de l’estat d’ànim dels qui les havien portat allí. Pura poesia, no?

La pornografia sobre sèpies

Animal sèpia i Seppia animal

Joan Fuster deixà una pregunta en el seu Bestiari “Quina pornografia podria muntar-se, per exemple, sobre les sèpies?". La sèpia diuen que és, comparada amb bestioles semblants, molt intel·ligent. Ningú sap tot el que fa, o pot fer, quan es passeja pel fons marí acudint a la crida sexual.

Però no totes les sèpies tenen unes pràctiques sexuals convencionals i reproductives. Un tal Riccardo Seppia, capellà italià, fa anys que és un predador sexual de criatures. És un fastigós pederasta i la jerarquia de la seua empresa, l’Església catòlica, apostòlica i romana, li ho ha consentit i l’han amagat tant com han pogut. Hauria d’haver un infern com el de Dant, com a mínim, per a tots ells. Ara, finalment, la justícia ha ficat a la presó –"accusato di violenza sessuale su minori e cessione di sostanze stupefacenti"– esta Seppia miserable que ha reconegut que té sida i que vol un trasllat ja què els inquilins de la presó se'l passen com si fora una guitarra i no només per a tocar-lo. Només has de deixar passar un poc de temps i fins i tot els fets més impossibles s’escauen: pornografia sobre sèpies!

El terratrèmol de Roma sacseja Múrcia

Raffaelle Bendandi, sismòleg de capçalera de Mussolini

[L'entrada la vaig publicar el dia 12 de maig a les 0:06 hores quan era evident que Roma no havia patit cap terratrèmol, però Blogger a l'endemà l'ha fet desaparéixer –com moltíssimes entrades més– i l'he penjat per segona volta]

Fa uns dies que circulen per Roma uns fulls volants i diverses notes a Internet que aconsellen a la població que isca ordenadament de la ciutat els dies 9, 10, 11, 12, 13 i 14 de maig. Els escrits van signats per la Protecció Civil –cosa que en principi no és gens tranquil·litzadora ja que era, i potser encara ho és, un niu de lladres– i aconsellaven que era perillós quedar-se en Roma i el més segur era eixir de la ciutat. El motiu de l’alarma són les prediccions de terratrèmol atribuïdes a un tal Raffaele Bendandi (Faenza, 1893 - Faenza, 1979). Pel que sabem, Bendandi, un sismòleg aficionat, solia endevinar la majoria de prediccions en vida i n’ha deixat algunes per a després de mort com la que assenyalava un sisme l'11-05-2011 amb epicentre a Roma.

La Protecció Civil italiana no ha reconegut la paternitat de l’alerta i ha aprofitat per remarcar que eixes falses alarmes ajuden a la competència, als lladres vull dir, que trobarien els domicilis fàcilment expoliables.

Hui, 11 de maig de 2011, encara no tenim notícies de cap terratrèmol en Roma o rodalies, però els habitants de Lorca (Múrcia, Espanya) han vist la seua vida trasbalsada per dos sacsades de la terra que, lamentablement, han causat uns 10 morts, alguns ferits i molts despreniments en edificis. Ens riuríem de la peripècia, tan italiana, si no hi haguera la desgraciada catastrofe en Múrcia. Els seguidors de Bendandi, associats a La Bendandiana, ens explicaran en algun moment eixa desviació de 1.294,15 quilòmetres en línia recta del punt previst.

Animals en perill: gat de teulada

Caçant gats per les teulades de París

París fou sotmesa a un siti de més de quatre mesos (19 de setembre de 1870 - 28 de gener de 1871), fins que entrà l'exercit prussià i proclamà kàiser Guillem I de Prússia. La fam, que s'arrossegava des de la guerra francoprusiana, que havien perdut els exercits de Napoleó III, obligava a improvisar aliments. La imatge mostra en clau còmica una de les possibles opcions.

Llegir, un vici?

És bona idea ensenyar a llegir als pollastres?

Ensenyeu a llegir als pollastres i vorem qui canta de bon matí! La broma només s'entén completa si heu sentit parlar d'aquell propietari agrícola de Sueca que va dir "Ensenyeu-los a llegir [als pobres] i vorem qui segarà l'arròs". Un altre suecà, Joan Fuster, insistia en quin és el motiu per a llegir “Llegir no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó el succedani honorable d’un estupefaent, llegir és tot el contrari d’embriagar-se o d’ensopir-se. Es llegeix per comprendre’s un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també passat «nostre», passat d’«avui». Acudim a l’obra literària a la recerca de noves o millors dades, d’opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps”. Entre un i altre estan el 45% de persones que diuen llegir llibres per estes latituds... i els pollastres si voleu intentar afegir-los al vici.

Monuments suecans

Monument al concurs de paella (i a la vanitat del polític de torn)

De tant en tant en alguna falla local trobes alguna espurna de gràcia o de crítica amb substància. És el cas de la que he vist en la falla Cervantes, de Sueca. Proposa una visita turística als “monuments” que en cada rodona nova han plantat. Per als forasters i per als nostres paisans més despistats: n’hi ha una a l’entrada de Sueca per l’antiga carretera nacional 332 feta amb rodes de ferro de fanguejar (art conceptual: qualsevol cosa, amb una bona idea com a suport, pot ser art?) una altra en l’avinguda Joan Fuster, allí podem contemplar el “monument” Veles i vent uns ferros que mires i remires buscant-los alguna gràcia (art nul? si fem cas d’Ernst Gombrich «L'art, en realitat no existeix. Tan sols hi ha artistes» el drama és que ací tampoc hi havia artista!) i, per acabar, una mostra més del mateix artista autodidàcta que fabrica art nul és el “monument” al concurs de paelles de Sueca, amb la via del tren al fons del caldero, (açò és art per a la vanitat del polític, que ha popularitzat Carlos Fabra en Castelló). En el de la paella han ficat una placa commemorativa avisant-nos que aquell “monument” es va fer sent alcalde Joan Baldoví i ja està dit tot sobre el personatge. Quanta vanitat, i de quina baixa qualitat, ha d’arrossegar un polític per a deixar-se seduir per figurar, durant molts anys, com a responsable d’”això”.