divendres, 15 d’octubre de 2010

Palla i mort

Aquesta carpa intenta salvar-se atrapant l'oxigen que pot fora de l'aigua
Ja ha passat el temporal de pluja i vent, i a la mar li ha donat una bona raó per a traure tota classe d’objectes que els humans hi aboquen –precisament per a desfer-se d’ells. Quanta varietat! Primer em cansaria que els podria anomenar tots.
També ha deixat una bona quantitat d’aigua als camps acabats de segar. Ahir vaig fotografiar un canal, a Cullera, on aboquen els camps d’arròs, es veu com baixava de marró i plena de restes de la sega recent. En pocs dies, si ningú no ho impedeix, començarà a podrir-se la palla i emetrà gas metà, tòxic per a la fauna, i deixarà una multitud de peixos morts pels camps, per les séquies i acabarà dipositant-los a vora mar. Si us fixeu bé ja es veu com boquegen fora l’aigua.
La falta d'oxigen mata els peixos

dissabte, 9 d’octubre de 2010

Perversions

Llegiu el lema abans de llegir l'entrada
Segurament espereu, pel dia que és, algun text d’exaltació patriòtica o algun escrit al voltant dels animals o les animalades dels humans que és l’habitual en aquest blog. Sent decepcionar-vos! Avui he decidit reivindicar una proposta que ha passat sense pena ni glòria malgrat que ha estat d’amplia difusió i jo crec que no mereixia tanta indiferència. L’autor del dibuix, impactant, és Manuel Boix, però i el text que porta el genet? Diu: Pervertiu-vos: feu-vos lliures i generosos (Ad ephebs., IV, 2).
No és una incitació a la luxuria, ni la demanda d’una depravació immediata, sinó més aviat una candorosa i, probablement, única proposta ad hominem encabida en la complexa literatura escrita de J. P. Era, segur, l’eufòria del moment que li penetrà superficialment la pell i el portà a promoure una revolta de dimensions imprevisibles. Ni tampoc és un afegit a la senyera –que bé podria representar un altre paisà meu quan va afirmar “ser valencians és la nostra manera de ser catalans” i molts ho volguérem concretar, amb el resultat conegut. El suggestiu lema de P. era més dràstic i ningú no en va fer cas, així fou ignorada la seua suggerència de canvi, i rebuig de l’egoisme, en favor d'un amor universal. Supose que molts van caure en el parany d’atribuir-li-la a Pau de Tars i amb això els sonava a pura retòrica bíblica. Cap la perversió, l’alliberament i la generositat entre els missatges que provenen de la Bíblia? I tant que sí! I a més ho escoltem com cançons ja oblidades i amortitzades a les que no els fem cap cas. Era inevitable que, sense conéixer ni l’autor ni la intenció, no ens paràrem a preguntar-nos el per què d’aquella incitació que podia haver fet que al nostre autor li s’ajuntaren més de dotze seguidors, una maledicció –per a les seues expectatives– que l’hauria portat a fer-se cartoixà com ell mateix temia.
Total, dues frases i un mateix oblid. Ni els valencians, ni els adolescents, s’hi han sentit cridats. I en això estem.

Metamorfosi: de persona a "borrego"

Ja ni m'enrecorde quan vaig veure, per pròpia voluntat, aquest canal del PP. No puc llevar-lo com proposen els promotors de la campanya perquè no hi és. Però col·labore amb una tira de Quino modificada, la intenció del seu autor amb Canal 9 encara cobra més sentit.

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Europa vista amb diferents ulls

Europa tal com la veuen els nordamericans, segons Yanko Tsvetkov
Quan ens fiquem davant d’un mapa d’Europa, tots veiem el mateix? Segurament no, i això és el que intenta plasmar en diferents mapes Yanko Tsvetkov al seu web: diferents visions de la vella Europa. Hi trobarem el que veuen els nordamericans, els britànics, els polonesos i fins i tot els homosexuals. Ja sé, ja sé,  que són els tòpics de sempre i que és una bestiesa fer-ne cas. Però, si volem ser una Europa unida i amb futur, conéixer-nos el millor possible i saber d’on comencem no ens pot fer mal. I per l’èxit que ha tingut –segons diu l’autor dels mapes– en poc de temps els veurem en samarretes i altres articles de consum.

dimarts, 5 d’octubre de 2010

El bestiolari de Guinovart i Desclot



Albert Guinovart, Barcelona 1962, és pianista i compositor –té una important producció simfònica i cambrística– i un dia va rebre l’encàrrec del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers de ficar-li música al llibre de Miquel Desclot –Barcelona 1952– El Bestiolari de la Clara.
En conjunt, el resultat de la confluència de les respectives obres en una peça coral El Bestiolari –que al final interpreten meravellosament els components del cor– és un joc amb els animals a través de la música que ja m’agradaria a mi per al meu particular bestiolari. Entre els setze poemes musicats hi ha: Aranya de Sostre, Llop de Rondalla, Gripau, guineu, perdiu i bou a l'hospital, Rossinyol viatger, El poll de cap i la puça de gossa, etcétera.
Veieu i escolteu com explica l’experiència Albert Guinovart a youtube. El llibre  és apropiat per a primeres lectures i l’ha editat Baula. La gravació la podeu adquirir a la Unió de Granollers.
Related Posts with Thumbnails