dissabte, 24 d’agost de 2013

Amado Granell, el primer "libérateur" de París

Republicans espanyols entren a París,
un d'ells amb el puny en alt

Segons els llibres de text, de les escoles franceses, el dia 25 d’agost de 1944 fou alliberat París de l’ocupació armada de les tropes alemanyes. Segons les cròniques oficials, les celebracions –els reportatges i les pel·lícules americanes– així va ser. Però la gran veritat, indiscutible, és, com sol ser en molts moments històrics, una de ben diferent.
Després del desembarcament aliat de Normandia, les ordres de Hitler per als milers de soldats alemanys de París i els seus voltants eren clares: destruir ponts i monuments, reprimir durament qualsevol alçament popular i combatre dins de París fins a la mort. La idea d’aquell dement era convertir la ciutat en una mena d’Stalingrad i mantindre ocupades a moltes de les divisions aliades que avançaven a bona marxa cap a les fronteres alemanyes.
La resistència, Forces Franceses de l’Interior, i la població en general s’havien alçat i combatien com podien amb poques armes i molta bona voluntat, però no podien mantindre les posicions –quasi mitja ciutat– contra els prop de 20.000 alemanys armats que esperaven l’arribada d’una divisió de reforç.
Les forces americanes no tenien prevista una entrada imminent, per més que elements de la resistència els ho demanaven. Passant per damunt de les ordres del general americà Gerow, el general Leclerc –Philippe Leclerc de Hautecloque– envià el capità Dronne amb la seua companyía –coneguda com la Nueve perquè la majoria dels seus components eren espanyols republicans– la 9e Compagnie du Regiment de Marche del Tchad a reforçar les Forces Franceses de l’Interior.

La Novena
Tal com ara sabem “Le soldat républicain espagnol Amado Granell est le premier « libérateur » à être reçu dans l'Hôtel de Ville par Georges Bidault, président du Conseil national de la Résistance. La 4e division d'infanterie américaine entre par la porte d'Italie le 25 août 1944” [Vídeo recuperant la memòria del fet]. Encara van morir, però, moltes persones més abans que el general alemany Choltitz rendira la ciutat en “la gare de Paris-Montparnasse”.
En una entrevista que li feren al tinent Granell, este valencià de Borriana, manifestà « Aujourd’hui, je puis dire que l’avant-garde de la division Leclerc, qui se trouvait alors sur la place de l’Hôtel de Ville, était seulement composée d’une section de chars, deux sections de véhicules blindés et d’une section du Génie. Total, 120 hommes et 22 véhicules. Quelques-uns de ces véhicules blindés portaient les noms de : Madrid, Don Quijote, Guernica, Guadalajara, Teruel, Santander, Brunete... » i així ho ha recordat el coronel francés Gaston Laroche i ho ha publicat en un llibre Evelyn Mesquida.

El tinent Granell, amb prismàtics,
cap a l'alliberament de París
Aquells vehicles blindats, tipus eruga, que entraren a París, amb uns noms tan units a la guerra contra el feixisme espanyol, portaren fins allí uns veterans de la guerra civil espanyola anomenats Amado Granell, Bamba, Germán Arrúe, Martín Bernal, Fàbregas, Montoya, Moreno, Camons, Gualda, Lozano, Royo, els germans Pujol, Carapalo, el Gitano, Morillas, José Cortés, Antonio Llordens, Juan BenitoEnrique Jiménez, David Ramon Etorit, Calero, Faustino Solana, Pedro Valero, Pablo Garcia, Daniel Hernández, José Ortiz-Barrionuevo, José Enguidanos… i molts més dels quals no sabem ni el nom ni el cognom. Alliberat París, molts d’ells anaren a traure familiars dels camps d’internament del Rosselló i altres continuaren lluitant en Alsàcia, fins alliberar Estrasburg, i per la ruta del Rin fins arribar a Berchtesgaden fins el final de la guerra el 8 de maig de 1945. Allí deixaren la pell, alliberant pobles i països esperant que els aliats acabarien a continuació amb “tots” els règims feixistes.

Els últims de la Nueve, 2004, foto EFE
Alguns que no caigueren en el front de guerra van continuar esperant-ho, com el tinent Granell que l’any 1972 tingué la mala sort de morir en un accident de trànsit en Sueca.
Enguany el diumenge 25 d’agost hi haurà les celebracions habituals de l’Alliberament de París i, a més, un homenatge a tots els espanyols que hi participaren. La iniciativa d’Amical des Anciens Guerrilleros Espagnols en France - FFI serà en el cementiri de Pantin, davant la tomba de Ramón Barón Carreño, mort el 19 d’agost de 1944 durant l’aixecament popular parisenc. L’Alcaldia de París amb l’AAGEF - FFI s’han citat on hi ha les plaques commemoratives dedicades a la Columna Dronne a les 16 h.

Related Posts with Thumbnails