divendres, 18 de març de 2011

Monuments suecans


Monument al concurs de paella (i a la vanitat del polític de torn)
De tant en tant en alguna falla local trobes alguna espurna de gràcia o de crítica amb substància. És el cas de la que he vist en la falla Cervantes, de Sueca. Proposa una visita turística als “monuments” que en cada rodona nova han plantat. Per als forasters i per als nostres paisans més despistats: n’hi ha una a l’entrada de Sueca per l’antiga carretera nacional 332 feta amb rodes de ferro de fanguejar (art conceptual: qualsevol cosa, amb una bona idea com a suport, pot ser art?) una altra en l’avinguda Joan Fuster, allí podem contemplar el “monument” Veles i vent uns ferros que mires i remires buscant-los alguna gràcia (art nul? si fem cas d’Ernst Gombrich «L'art, en realitat no existeix. Tan sols hi ha artistes» el drama és que ací tampoc hi havia artista!) i, per acabar, una mostra més del mateix artista autodidàcta que fabrica art nul és el “monument” al concurs de paelles de Sueca, amb la via del tren al fons del caldero, (açò és art per a la vanitat del polític, que ha popularitzat Carlos Fabra en Castelló). En el de la paella han ficat una placa commemorativa avisant-nos que aquell “monument” es va fer sent alcalde Joan Baldoví i ja està dit tot sobre el personatge. Quanta vanitat, i de quina baixa qualitat, ha d’arrossegar un polític per a deixar-se seduir per figurar, durant molts anys, com a responsable d’”això”.

diumenge, 6 de març de 2011

Los Mariachis, un Tea Party sense pistoles


Els fanàtics membres de Los Mariachis plenament integrats
Un article de José Luis Barbería, en El País, feia públics els temors de molts catòlic conservadors que noten la pressió d’una gent –que sembla que formen part de la societat secreta El Yunque, ací també coneguda com Organización del Bien Común– que tenen pràctiques poc clares i objectius no declarats com la dita organització que, segons la Viquipèdia és “una sociedad secreta mexicana de carácter regional pero de alcance nacional y cuyo propósito, ‘es defender la religión católica y luchar contra las fuerzas de Satanás, así sea mediante la violencia o el asesinato’”. El testimoni d’una professora valenciana així ho fa pensar “Desde que me advirtieron de que Hazteoir.org y sus filiales Derechoavivir.com, Profesionalesporlaetica.org y otras de fines aparentemente filantrópicos son iniciativas de la sociedad secreta mexicana El Yunque, trato de deshacerme de ellos. Al principio, desinformada de su interés político sectario y de su capacidad de manipulación, colaboré económica y directamente. Hoy quiero que desaparezcan de mi correo electrónico y no lo consigo”. En Mèxic això de les societats secretes que busquen el poder no és nou, sempre se n’ha parlat d’una que actuava movent els fils del Partido Revolucionario Institucional –que és com dir el govern mexicà– durant més de 50 anys: El Círculo Negro. Tot i la angoixa de la professora valenciana, els membres d’eixa societat que puguen haver per ací ja han perdut tanta ferocitat. La gent els coneix com Los Mariachis, vaja que ja no els tenen gens de por i els veuen molt integrats en el meninfotisme local, tant que els fan pintades per les parets. I del PP local què més es pot dir... sense vomitar.

dimecres, 2 de març de 2011

Masturbador online

Esquema del funcionament amb un home i una dona

Ja he penjat ací alguns posts sobre l’amor i la sexualitat, però la pròpia dinàmica d’internet em fa tornar a replantejar-m’ho tot una volta i una altra. Ja havia acceptat la química en la base de l’amor, ja tenia una proposta per a addictes al sexe sense estima, però això de fer-ho per internet… ni com a hipòtesi ho tenia previst.
Llegint un article que publica El Periódico de Catalunya, hui mateix, he pogut comprovar que ja pots pensar la cosa més inversemblant que vulgues, que si pot generar diners o poder algú la farà. Més i tot, l’està fent ja i tu ni l’has pensat.
Fins ara el sexe en internet era virtual, i això va camí d’acabar. Uns empresaris de Girona han conjuminat tecnologia i materials per fabricar un penis i una vagina que funcionen de la següent manera: “l'ordinador contrari envi­a les dades que ha rebut al seu respectiu masturbador, que converteix els impulsos que emet la parella en estí­muls, i activa el mecanisme de vibració. Com que els dos consoladors són emissors d'impulsos i receptors d'estí­muls, s'estableix una comunicació eròtica entre tots dos”.
Ja té faena el cardenal Rouco Varela, elegit per a un nou manament al front de la Conferència Episcopal espanyola, desburgant si això és o no pecat i si és o no concupiscència lícita o una satisfacció acceptable.
Els gironins afirmen que ja treballen “amb dues lí­nies de producció: una dirigida a l'ús ludicodomèstic, per a parelles, i una de professional, destinada a establir relacions sexuals mitjançant webs de contactes. També s'obren nous camins en mons virtuals del tipus Second Life”. Però la demanda no serà tan reduïda i discreta i ja podeu suposar que algú voldrà connectar dos vagines i dos penis alhora en cada ordinador i, ficats a demanar, també dos o més penis i més d’una vagina. Quina orgia! Pessigolles, picoretes, cosconelles! I amb la càmera es poden vore la cara, o el cul, i en un futur fins i tot es generaran les corresponents olors corporals. I el poeta dirà: Visca l’amor que m’ha donat la màquina!
Related Posts with Thumbnails