La perla del dia del llibre

Una coberta magnífica per al conte

Ara fa unes setmanes em vaig trobar, en una llibreria de vell, un llibret titulat La perla que naixqué en lo fang. L’autor del conte és Lleó Agulló Puchau, de qui no tinc cap referència. El va il·lustrar Manuela Ballester, ella signa com Manolita a seques, amb uns dibuixos magnífics. El text va guanyar el premi dels Jocs Florals de Lo Rat Penat l’any 1934, societat que en eixe moment presidia Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano. Està escrit en un valencià més que solvent per als temps que corrien, i les formes que empra li afegixen més candor a la narració que ja en té molt. L’he portat ací, hui que celebrem el dia del llibre, perquè m’ha semblat insòlit que en aquells anys hi haguera tanta sensibilitat en aquella santa casa que organitzava els Jocs i juntara un text en defensa de les bestioles, “Els animalets ... tots tenen una misió que complir en la terra. Respetar-los és nostre deure, ja que el que els mata destruix la Naturalesa”, amb una xiqueta com a protagonista i uns dibuixos amb molta gràcia d’una dona que militava en la renovació de l’art valencià Acció d’Art.

Rabosetes de Tírig, Soses i Otos

Diàleg entre el llop i la rabosa, Baviera 1477

Molts pobles valencians han ficat el malnom als habitants dels pobles del costat, Manuel Sanchis Guarner els va recollir en el llibre Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Alguns els han batejat per una rondalla de sempre que han contat en un o altre poble, o en els dos. És el cas del tirijans –habitants de Tírig en l’Alt Maestrat– als que tots diuen rabosetes perquè allí conten una versió d’un vell conte, que rodà per mitja Europa fins que el literaturitzaren els germans Grimm, El llop i la rabosa (també hi ha versions amb la rabosa i un corb). Ací el llop és d’Albocàsser i la rabosa de Tírig. És, segurament, el mateix cas pel que els habitants de Soses, en el Segrià, també són coneguts com rabosetes i en este cas el llop és d’Alcarràs. En general els pobles que els ha tocat en esta història la rabosa com a veïna n’estan contents i pagats atribuint-se l’astúcia de l’animalet.
En Otos, la Vall d’Albaida, un altre poble on els seus habitants també són rabosetes, a diferència dels altres no els anomenen així els pobles veïns de l’obaga del Benicadell sinó que ells mateixos s’ho diuen i bategen la societat dels colombaires i una banda de música local. Ací el relat origen del nom té una rabosa i prou. Però iguala en astúcia a la del conte de sempre, i la d’ells va criar en el campanar, lloc segur, que protegia una nova generació de perseguidores de les llebres que tant de mal feien a les vinyes. Tan pagats n’estan de la seua particular rabosa que li han fet una imatge durable i l’han ficat en el campanar del poble.

Arriba la República a Sueca

República, de Teodoro Andreu

El dia 12 d’abril de 1931, diumenge, la coalició de republicans-radicals-socialistes havia guanyat, també, en Sueca les eleccions municipals. Les primeres notícies de la proclamació de la Segona República arribaren a la ciutat a primeres hores de la vesprada de dimarts dia 14 d’abril. La ràdio havia informat que en Barcelona s’havia llançat el crit “Abajo la Monarquía” i havia tingut ampli ressò per totes les poblacions on els partits republicans havien guanyat les eleccions.
Davant l’Ajuntament s’anava concentrant la gent expectant per les notícies que corrien pel poble. Els regidors electes n’enviaren un, José Llerandi, a València a enterar-se de primera mà del que passava i informar als que quedaven en la ciutat. Cap a les 5 de la vesprada un membre del comité revolucionari de Barcelona es va dirigir, per ràdio, a la població i confirmà la caiguda de la Monarquia en Espanya.
Dos hores després es va procedir a proclamar la República en Sueca. Els regidors traslladaren la bandera des del Centre republicà fins a l’Ajuntament i un d’ells, Vicente Fos Rochina la va hissar en el balcó. Va fer un breu parlament, interromput constantment per la gent de la plaça, per a lloar els ideals de Llibertat i Democràcia. Acabà l’acte quan la Banda Municipal comença a tocar La Marsellesa i a continuació El coro de la revolución del mestre Serrano i, per acabar, en l’església de Sant Pere, tocaren les campanes amb alegria. El Comité declarà dos dies de festa local i manà tancar les tavernes fins a l’endemà. A les 12 de la nit hissaren la tricolor en la caserna de la Guàrdia Civil on el mateix tinent al mando va fer un vibrant discurs als allí congregats.
L’endemà, dimecres dia 15, anà la gent amunt i avall pel poble amb banderes republicanes i anunciant un acte per a les 7 de la vesprada. La desfilada fou impressionant plena de banderes tricolors i roges, dels socialistes, en mans dels participants, estava tot el poble i les autoritats (el jutge, el tinent de la Guàrdia Civil i el rector –que lluia un llacet tricolor enganxat a la sotana). Acabà amb parlaments del jutge, el tinent, José Llerandi, Pepito Montó i l’arquitecte i regidor socialista Juan Guardiola. I després de sopar concert de la Banda Municipal.

Mireu sobre el mateix tema un post anterior.

Vida de gos

Fotografia: Jesús M. Tibau

Participe en el 274è joc literari de microrelats que proposa Jesús M. Tibau, en este cas sobre una fotografia seua.

Entre les moltes tasques que m'han encomanat els meus amos humans he de destacar-ne una per ser estranya però, per a mi, molt engrescadora. Supose que la meua ama es fiava més del meu nas de gos que de la seua vista humana i em portà amb ella a triar el seu vestit de nòvia. El vestit era de segona mà i jo havia de triar el que menys olors de l'anterior propietària conservara. No puc explicar ací quins mons d'olors conserven les teles fins i tot després de netejar-les, però diré que em vaig decidir per un que mantenia una consistent sentor a canella cuita. La tria fou un èxit ja que a la vista humana també li resultava acceptable.

Ratón forever!

El bou Ratón en el corral suecà. Foto: Tania Castro - El País

En Veneçuela han intentat conservar el cos del president Hugo Chávez, i no ho han aconseguit. El bou suecà Ratón tindrà la "pervivència" que no li han pogut donar al lider bolivarià: serà embalsamat i exposat al públic. Quin món!

Bèsties en el III Dia de la poesia catalana a Internet

Bèsties arraulides en una pared de València

CANTO LA LLUITA
Cavaller d'un corser
qual crinera és de flames
só jo l'incendiari de mots d'adolescent.
Blasmo els déus a ple vol;
l'arraulit bestiari
tem el fuet del meu cant!
I he maridat la lluna...
(Però no dormo amb ella si el filisteu governa els meus domenys)

Joan Salvat-Papasseit

Animals de Falla

Abans de la "plantà".

L'orso, de la falla, ben embolicat!