dimarts, 21 de juny de 2011

Angelets negres

Això és un pel ben negre
L’església de Sant Martí i Sant Antoni Abad de València té dos entrades laterals, una presidida per sant Antoni i l’altra una bella obra del renaixement rematada per l’eucaristia amb àngels. Esta última ha caigut en mans de l’acreditat mal gust de capellans i monges, que administren un gran patrimoni artístic, deixant-li una mostra de poc trellat innecessari: han pintat el pel als àngels d’un negre panderola que semblen embetumats. I estic segur que la restauració l’hem pagada entretots. Ja ho demanava això Antonio Machín “píntame angelitos negros” i tard i mal –i sols en el pel– però li han fet cas.

dijous, 9 de juny de 2011

Eleccions i abelles


Un rusc de laborioses abelles pot impedir votar
Després de milers i milers d’anys ocupats en servir-nos dels animals, els humans, encara trobem noves maneres d’aprofitar-nos-en de les seues capacitats. Som, cal dir-ho, una espècie enginyosa que fa que la resta sols compte si és útil. I què és útil? La mesura única de la utilitat és la nostra necessitat immensa i infinita.
Fa uns dies feren eleccions legislatives en Portugal –curiosament han posat a solucionar els seus problemes a l’encarregat oficial del culpable, però no és este el tema del post– en mig de la preocupant crisi que per a molts vol dir atur, mancances, misèria i per a quasi tots inestabilitat. En alguns llocs fins i tot han boicotejat les eleccions a la manera clàssica: siliconar els panys, ficar cadenats o embrutar els col·legis electorals amb fem.
Com que els humans som, com deia, imaginatius ara ja sabem que això són impediments fàcilment superables amb la intervenció d’un manyà local o dels bombers en els casos més complicats. Total, només una breu interrupció! Poc de destorb volia dir poca protesta, i ells volien protestar i no passar desapercebuts.
Els habitants de Cabril, concelho de Castro Daire, farts i plens perquè les obres de la carretera no avancen, van amenaçar d’impedir les votacions en esta població i en Parada d’Ester. Entre tots no arriben ni a 1000 habitants. Ningú els va fer cas.
Arribat el dia de les eleccions, les autoritats locals anaren matinet a comprovar que tot estava correcte. Què dirieu que es van trobar? Efectivament, un animal. Un insecte que, a les bones, et dóna mel, però què a les males, ai!, a les males són com les veia Virgili: “les abelles s’esvaloten endins de llur campament de cera, volen pertot i agusen llurs ires amb grans brunzits”. Dos ruscos. Un exercit amb desenes de milers de membres irritats. Una mostra de l’estat d’ànim dels qui les havien portat allí. Pura poesia, no?
Related Posts with Thumbnails