dissabte, 29 de desembre de 2018

Jutges d'un jutjat

Gérard David. L'escorxament del jutge Sisamnes, detall, 1498

Diu Herodot que en l’antiga Pèrsia hi hagué un jutge, Sisamnes, que es va vendre a una de les parts d’un litigi i fallà injustament. Cambises, el rei, el va fer escorxar al viu. Amb eixe cuir manà entapissar el seient des del qual s’impartiria justícia. El fill de Sisamnes, Otanes, el va succeir i quan presidia audiències, deliberacions o emetia sentències ho feia sobre la pell arrencada al seu progenitor. Clara i brutal advertència per a evitar cap temptació de corrupció. Passà el temps i la justícia anà civilitzant-se, però els jutges corruptes persistien. Les autoritats de Flandes ja no s’atrevien a aplicar càstigs tan expeditius com el de Cambises II i es conformaven amb penjar un quadre al·lusiu. Gérard David, pintor, plasmà el moment dramàtic en què li treien la pell al viu al jutge venal. Molts anys després, encara s’han civilitzat més els càstigs als jutges: ara ni se’ls fa un tènue amonestament. És dolorós vore com actuen impunement jutges venuts i parcials, sense que la societat els puga aplicar un correctiu proporcional al mal que fan a les seues víctimes i a la mateixa justícia.
Els humans, segurament, acceptem la justícia més per por a la injustícia que ens poden infringir que per amor a l’imperi de la llei. Déu conserve la Justícia i ens guard d'ella, diu la gent menuda.
L'any 1980 em vaig vore davant d'un tribunal per a respondre de l'acusació de premsa clandestina, ¡1980!, que havia fet Juan Marco Molines (alies el Mero) contra mi. El Mero actuava com a delegat de cultura del govern central, un esbirro vaja, que disparava contra tot allò que li pareixia perjudicial per als seus senyorets –la UCD en eixe moment i AP i PP després– i mentre feia de la delegació valenciana de TVE una caixa de ressonància partidària i del blaverisme, Vicent Flor dixit.
A mi, els membres del tribunal de l'Audiència de València, que em jutjaren, em semblaven antediluvians, estantissos, polsosos, uns franctiradors amagats darrere del paper de barba segellat… i em van condemnar. Sort vaig tindre que Josep Lluís Albiñana em va defensar i tres anys més tard el Tribunal Suprem veié que era contradictori amb la Constitució i em va absoldre –i de passada anul·là part de l'articulat de la Llei de Premsa i Impremta de 1966 vigent encara.
Parlant ara dels sobiranistes engarjolats. Si els polítics, i jutges vicaris que sempre n'hi han de disposats, volen que la injustícia evite el que ells consideren un desordre pervertiran la democràcia i ofegaran la justícia.
El posicionament dels polítics catalans, tan eixelebrat –com dirien ells mateixos–, és fruit de la seua debilitat. Però, la contestació de l'Estat espanyol, la venjança vestida de justícia, és igualment dèbil. Envestir més que pensar, i si no pensen ¿com resoldran el dilema del mercader de Venècia?: cobrar en carn sense fer sang.

Publicat en el Levante-EMV, 29-12-2018

divendres, 21 de desembre de 2018

Idiota

Donald Trump, idiota

La setmana passada compareixia Sundra Pichai, CEO de Google, davant el Judiciary Committee del Congrés nord-americà. La congressista Zoe Lofgren, demòcrata, li preguntà: «Ara mateixa, si gloogueges la paraula idiot, i especifiques que vols imatges, apareix sempre la foto de Donald Trump. ¿Com és que passa això?» El director general de la companyia de Mountain View va precisar: «Cada volta que s'escriu una paraula clau Google ja ha recopilat còpies de mils de milions de pàgines en el nostre indexador. Prenem cada paraula clau i la comparem amb les pàgines i la classifiquem a partir de més de 200 indicadors –com ara la rellevància, la frescor, la popularitat, com la utilitza la gent, etcètera. I basant-nos en això, en un moment determinat, intentem classificar i trobar els millors resultats de cerca d'esta consulta. A continuació, els avaluem amb els avaluadors externs, i ho avaluen amb directrius objectives. Aixina és com ens assegurem que el procés fa la faena».
Fa estrany que siga una demòcrata qui ho pregunte ¿veritat? No, no ho és. Davant la insistent campanya dels republicans i del mateix Trump, acusant Google de mostrar resultats que ataquen el president estatunidenc i el partit Republicà, convenia deixar ben clar que el buscador mostra el que hi ha en la xarxa sense cap manipulació. De fet la senyora Lofgren encara es va permetre una última ironia: «¿segur que no hi ha un homenet assentat darrere de la cortina decidint què s'ha de mostrar als usuaris?». Carregat de paciència, el senyor Pichai tornà a repetir: «els resultats que mostra Google estan formats pel comportament dels usuaris i la informació recollida pel buscador. No es pot particularitzar entre tres bilions de cerques». Clar i ras: la xarxa ha decidit que Trump és un idiota.
La informació que nosaltres li facilitem a Google ell ens la retorna en brut. Si volem saber quines preguntes foren tendència i a on, només cal anar a Google Trend i buscar. Per exemple: ¿què interessava als usuaris, per comunitats autònomes, en 2018?: Astúries i Madrid preguntaven pel 'màster de Cristina Cifuentes'; per 'Masterchef' consultaren en Euskadi, Madrid i Castella la Manxa; '¿què és una moció de censura?' interrogaren els de les Illes Balears, la Rioja i Cantàbria; la detenció del Rey del Cachopo, motivà que en Aragó, País Valencià i Extremadura preguntaren '¿què és Cachopo?'; la 'sentència contra La Manada' només va interessar en Navarra; preguntes com '¿què és una DUI?' o '¿què és un CDR?', dels quals s'ha parlat en tots els noticiaris, només va tindre recerques significatives en Catalunya; i ja per a cloure, els qui van demanar informació sobre la cançó Cómeme el donut –«Cómeme el donut, te hago dos por uno / cómeme el donut, el ojo de orum»– estaven concentrats en Andalusia i, ja a molta distància, en el País Valencià. ¡Coses que sap Google i desconeix el CIS!
Shakespeare fa dir a Macbeth «La vida no és més que un conte explicat per un idiota». ¡Ai!

Publicat en el Levante-EMV, 21-12-2018

divendres, 14 de desembre de 2018

Demografia i demagògia

El parlament nipó aclarint la votació sobre la immigració

Tal com ha publicat Levante-EMV, la natalitat valenciana ha caigut entre gener i juliol d'enguany un 6,3 %. Però les defuncions augmentaren un 4,4 %, el doble que la mitjana espanyola. Els demògrafs ja fa temps que advertixen que en un medi natural, si fórem conills, fiquem per cas, estaríem abocats a l'extinció.
Jim Rogers, un paio a qui li té igual Ale com Pardale perquè és molt ric i nord-americà, afirmava, en un diari digital espanyol i carca, que els europeus tenim un problema: la demografia. «No habrá italianos en cien años, no habrá españoles en cien años» concretava un poc més. Eixes declaracions volien recolzar les intencions proclamades per M. Rajoy durant el debat de la Nació de 2016. Poca gent poc Estat del Benestar, venia a dir. Solucions possibles: apujar els imposts, que es procree únicament bessonades durant els pròxims anys o, la millor solució, eliminar l'Estat de Benestar. ¿Què volen les dretes espanyoles? «Un sistema privatizado y de mucha mayor liberalización». Aaaah!
En el Japó estan pitjor que ací. Allí la piràmide de població va camí d'acabar cul per amunt cap a 2065. Dels 127 milions d'habitants actuals es preveu que es queden en 88 milions el 2065.
La despoblació és tan alarmant que calculen que unes 900 ciutats i pobles desapareixeran. Algunes, com ara Okutama en la prefectura de Tòquio, han resolt regalar cases buides a qui les demane sempre que aporte persones joves al cens. És un projecte molt ampli anomenat akyia banks, una mena de llista de cases fantasma oferides a baix preu o gratis. I al mateix temps els polítics de dreta acaben de legislar per a obrir la porta d'una de les cultures més tancada i singular del món a la immigració. El primer ministre actual, Shinzo Abe, conservador i ultranacionalista, arribà al poder cavalcant la por als immigrants i ara és l'ideòleg del canvi, vol gent de fora per a cobrir la demanda de mà d'obra –baratíssima– i, si és possible, ampliar la base de la piràmide de població. Sang nova i jove que, previsiblement, els arribarà de Vietnam, Filipines i la Xina.
Personalment crec que els qui realment manen, en el Japó i ací, tenen clar el nostre futur i el seu. Si guanya la dreta, que inicialment predica el no a la immigració però instal·lada en el poder canvia de paréixer, ells guanyen consumidors i mà d'obra barata. Si guanya la ultradreta, més de la mateixa medecina, i a més serem els autòctons els qui treballarem en les condicions actualitzades del despotisme oriental –si serà tal com el veia N. A. Boulanger o K. Marx ho decidiran segons el vagen aplicant.
Max Aub solia enviar als seus amics El Correo de Euclides un unifoliat ple de facècies. En un afirmava que les estadístiques demogràfiques mentien, ell feia els seus càlculs estrafolaris i resultava que els habitants minvaven. Els demògrafs s'irritaren, no captaren la broma del valencià, però el temps, indomable, li ha donat la raó.

Publicat en el Levante-EMV del 14-12-2018

dissabte, 8 de desembre de 2018

Minúsculs

Trump i Tod, per Mexican 64

Quan parlàvem de gent amb poc de caràcter, que no tenia serietat, d'un home –sempre ens referíem a algun home– insubstancial, solíem dir una sentència: hi han hòmens, homenicos i homenicacos. Sense adscriure, directament, el personatge a cap de les tres qualificacions. Tots, però, sabíem quina era la que li corresponia. Si l'interfecte tenia molt poc trellat encara se'n podia afegir alguna més: com ara cagamandurrios o manillars catxos. I, com és normal, cada persona i cada família afegia les seues. Mon pare solia incloure els paperets de llimonà com a última gradació. Hi han hòmens, homenicos, homenicacos, cagamandurrios, manillars catxos i paperets de llimonà, i quedava perfecta la dita per a poder encabir tota l'espècie humana masculina.
Quan vaig llegir Il giorno della civetta, de Leonardo Sciascia, vaig pensar que l'escriptor sicilià ens havia plagiat, modificant-la, la nostra frase tribal. Què va! Allò que jo pensava que era una creació original dels burlonets suecans es diu per diverses terres mediterrànies, amb les modificacions pertinents i al gust dels oriünds. Sciascia li fa dir la versió siciliana al capo de la màfia local, don Mariano, atenent a la seua particular visió del món: «l'umanità … la divido in cinque categorie: gli uomini, i mezz'uomini, gli ominicchi, i … pigliainculo e i quaquaraqua…». Els pigliainculo, vindrien a ser uns despreciables dats pel cul, i dels quaquaraqua, un diccionari italià diu que representen un «individuo senza spina dorsale, inutile, inconcludente» i un altre afirma que és un fonosimbolisme de la llengua siciliana amb el significat de persona particularment loquàs, però sense cap capacitat efectiva, tinguda per poc fiable.
He fet esta digressió mentre anava pensant quina qualificació li escauria millor a Donald Trump. En principi quaquaraqua, ¿no? Doncs, ¡no! Ens quedem curts. John Carlin afegia més qualitats al personatge «corrupte, racista, nepotista, egomaníac, paranoic, fantasista, mentider, amic de dictadors sanguinaris, abusador de dones i engarjolador de nens que, segons el seu propi secretari de Defensa, té una edat mental d’11 o 12 anys».
Falta afegir que Trump és un puter. I, justament, qui millor l'ha definit és Stormy Daniels, una actriu porno. La Daniels ha publicat un llibre, i hi ha deixat escrit que en vore-li la titola va pensar «que anava a mantindre relacions amb un individu amb un pene com el xampinyó de Mario Karts». Ara estan de brega en els jutjats i es llancen floretes pel Twitter. Ell li diu a ella «cara de cavall» i ella li ha respost amb un jab, un colp de puny, directe a l'enorme ego d'ell dient-li «minúscul». Tot el món ha entés de què parlava l'actriu.
Serà minúscul, però ha fet un gran remolí polític, una gran polseguera, que ha portat un Bolsonaro a Brasil i la ultradreta al parlament andalús, poca broma.
¿Què farem? ¿Es pot raonar amb ciutadans que expressen por emparant-se en opcions polítiques gens convenients? Recordem l'Argentina quan clamava: «Ladrón o no ladrón / lo queremos a Perón».

Publicat en el Levante-EMV, 8-12-2018
Related Posts with Thumbnails