dissabte, 23 d’abril de 2011

Llegir, un vici?


És bona idea ensenyar a llegir als pollastres?

Ensenyeu a llegir als pollastres i vorem qui canta de bon matí! La broma només s'entén completa si heu sentit parlar d'aquell propietari agrícola de Sueca que va dir "Ensenyeu-los a llegir [als pobres] i vorem qui segarà l'arròs". Un altre suecà, Joan Fuster, insistia en quin és el motiu per a llegir “Llegir no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó el succedani honorable d’un estupefaent, llegir és tot el contrari d’embriagar-se o d’ensopir-se. Es llegeix per comprendre’s un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el nostre temps. I fins i tot per comprendre el passat, el qual, en última instància, és també passat «nostre», passat d’«avui». Acudim a l’obra literària a la recerca de noves o millors dades, d’opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta, respecte al món de què som part. I el que no sigui això, serà perdre el temps; és a dir, perdre el nostre temps”. Entre un i altre estan el 45% de persones que diuen llegir llibres per estes latituds... i els pollastres si voleu intentar afegir-los al vici.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Jutges venals, el cas Garzón


El càstig al jutge venal Sisamnes: li arranquen la pell al viu
Diu Herodot que en l’antiga Pèrsia, en el regnat de Cambises II, hi hagué un jutge, Sisamnes, que es va vendre a una de les parts d’un litigi i fallà injustament. Cambises el va fer escorxar al viu. Amb eixe cuir manà tapissar el seient des d’on s’impartiria justícia. El fill de Sisamnes, Otanes, el va succeir i quan presidia audiències, deliberacions o emetia sentències ho feia sobre la pell arrencada al seu progenitor. Clara i brutal advertència per a evitar cap tentació de corrupció. Passà el temps i la justícia anà civilitzant-se, però els jutges corruptes persistien. Les autoritats de Flandes ja no s’atrevien a aplicar càstigs tan expeditius com el de Cambises II i s’acontentaren amb penjar un quadre on es representava el fet. Gérard David, pintor, plasmà el moment dramàtic en què li treien la pell al jutge venal. Molts anys després, encara s’han civilitzat més els càstigs als jutges: ara ni se’ls fa un amonestament. És dolorós vore com actuen impunement jutges venuts i parcials, sense que la societat els puga aplicar un correctiu proporcional al mal que fan a les seues víctimes i a la pròpia justícia. El cas de la persecució de “sus señorías” al també jutge Garzón –amb el que sembla abordatge, abús de tot dret i agrupació per a prevaricar– indigna tant o més com altres molts casos però és més indignant si cap que perseguisquen a qui vol fer justícia. Els humans, segurament, acceptem la justícia més per por a la injustícia que ens poden infringir que per amor a l’imperi de la llei. Per això quan veiem escampar-se la injustícia a mans dels propis jutges contra els seus iguals no venals ¿com podrem no espantar-nos i demanar venjança o que tornen els mètodes de l’antiga Pèrsia?
Related Posts with Thumbnails