dimecres, 25 de març de 2020

Amor

La comtessa de Dia, trobairitz

Fa uns anys diuen que va dir Liz Day, en DiscoveryNews, que s’havia publicat un estudi amb els resultats d’aplicar la ressonància magnètica per a saber com afecta l’amor al cervell humà. Este estudi, fet per investigadors de la Universitat de Syracuse, Nova York, i de l’Hospital Psiquiàtric de Ginebra, Suïssa, i aparegut en la revista Journal of Sexual Medicine, ha arribat a la conclusió que per a l’enamorament no cal estar-se mesos de festeig: és cosa d’un moment. També han concretat com és i com actua la seua essència —això de l’amor és pura química— que induïx a una eufòria semblant a la que provocarien la dopamina, l’oxitocina, l’adrenalina i la vasopresina juntes. Resumint-ho, és com una llarga esnifada de cocaïna continuada. L’amor, un invent dels trobadors que provocà i provoca les passions més delicades o més desastroses en la literatura i en la vida; però que la gent normal i corrent viu a la seua manera, mireu sinó els personatges del meu paisà, Josep Bernat i Baldoví, Pascualo i Vicenteta, que estan pendents d’altres urgències: «¿perqué mau donat la figa / si no tinc qui me la cullga?», clama ella.
Un trobador anònim cantà aquests versos a la seua amada:

Balada, vai ad esperon
d’amor méstera ben e gent,
e saluda·m leis de cui son,
quar manten valor e jovent.
D’amor m’estera ben e gent,
s’eu ma dona vis plus sovent.

Balada, ves esperonant
l’amor em seria bo i agradós,
i saluda de part meua a aquella de qui sóc,
que manté valor i joventut.
L’amor em seria bo i agradós,
si veiera més sovint la meua dama.

¿I tot això estan mirant-ho dins d’un laboratori?

Tret del meu llibre Bestiolari. Bésties, bestieses i bestioles. © El Petit Editor, 2016

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts with Thumbnails