divendres, 27 de març de 2020

Animal de delicatessen


Un amic, del feisbuc, comentava fa uns dies que li havien contat que una senyora d’un poble prop d’on ell viu, en la República Dominicana, cuinava els gats divinament. Primer es va inclinar per creure-ho una mena de llegenda urbana, però pels detalls que donava el seu confident el va decantar per creure-se’l i començà a preocupar-li que es puguen papar una parella de gates que visiten el seu jardí.
Els humans de fa dotze o tretze milers d’anys ja havien domesticat els porcs, que són omnívors i no tenen desperdici en el seu aprofitament; més tard menarien pels prats els muflons domesticats —ara ja esdevinguts tímides ovelles— i del centre oest d’Àsia eixiria una espècie complementària d’ells, la cabra. Ovelles per a pasturar a les àmplies planures i cabres per als llocs més difícils. Quan els humans optaren per l’agricultura domesticaren el bou i la vaca per a aprofitar-los, també, com a força de treball. El sentit comú aconsellava a aquelles gents que domesticaren bésties menjadores de vegetals, o de les sobres dels humans, per a proveir-se de proteïnes animals. Rebutjaren la carn domèstica de carnívor perquè mantindre ramats de tigres, óssos i llops, per exemple, demanava molt d’esforç i poc rendiment. I esta és la raó de destinar-los a tasques amb més valor afegit: caçar els rosegadors prop de les nostres sitges tribals, ajudar a conduir el ramat, entretindre'ns i, els més grans, per a protegir-nos del fred amb les seues pells.
Tenim el melic tallat per aquelles bestioles que porten milers d’anys al nostre costat. Especialment gats i gossos. El consum de carn de gat i gos, fora de Xina i alguns llocs més, crec que seguirà sent residual, mínim i fora del control sanitari. Fins i tot les autoritats xineses treballen per eradicar el seu consum. Si el règim xinés vol acabar-ho no és perquè fa lleig o ens repugne als occidentals, veuen que tindre captius ramats de gossos o gats engabiats és poc rentable, poc saludable i perillós. I en el cas dels gats s’ha de valorar que a diferència de la majoria de mamífers poden rebutjar menjar indefinidament encara que el pinso els agrade. A quin preu es ficaria el quilo de carn de gat? A preu de delicatessen. Total, que no hi hauran granges de gats i gossos. Alguns, pocs, persistiran i seran denunciats i castigats per eixa pràctica que mantindran furtivament amb animals sense amo o furtats.

Tret del meu llibre Bestiolari. Bésties, bestieses i bestioles. © El Petit Editor, 2016

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts with Thumbnails