 |
| La tortura, un invent humà prescindible |
“L’ésser humà, [diu Lluís Duch] tot projectant i fabricant els seus útils, es fa, es crea ell mateix, pren una distància decisiva respecte a l’àmbit predeterminat, exclusiu i tancat de l’instint”. Però no sempre ha encertat la mida i el profit dels artefactes. Fins ara mateix hem hagut de suportar “invents” molt útils però mal dissenyats, com per exemple la cadira. Algunes de les nostres invencions més antigues són tan elementals i efectives que no les hem canviat durant segles, el llibre sense anar més lluny. D’altres han avançat de manera espectacular, són les que solen produir sofriments de tota classe, com ara la tecnologia per a fer la guerra i les múltiples maneres d’infligir dolor a un altre ser humà o béstia.
2 comentaris:
La paraula "humà" és molt ambivalent: pot significar allò terrenal, baix, tant com allò més noble. En aquest cas et refereixes al primer significat.
Ens hem inventat, també, la transcendència i l'hem ennoblida per fugir de la pròpia por a allò que és tangible i cert el cos, la mort... Helena, els nostres "invents" ens fan creuar des d'un a l'altre sense solució de continuïtat. És tan noble la capacitat d'inventar la polvora com baix és el seu us per a fulminar sers vius.
Publica un comentari a l'entrada