El somni de Dickens, de Robert W. Buss |
La lectura del David
Coperfield o el Pickwik, bolcats
al català en els anys trenta, no foren cap impediment per a què Maurici
Serrahima se’n fera una idea clara de la seua vitalitat narrativa. Serrahima en
1969, quan acaba de llegir Cien años de
soledad de Gabriel García Márquez, li s’antoixa que aquella explèndida
novel·la “em fa pensar en alguna cosa com el
que podria haver estat l’Odissea, o
la mateixa Biblia … si hagessin estat
escrites amb la mena d’impuls creador personalíssim amb que Dickens escriví el Pickwik”. Uuummm! Cert i segur que
aquelles joies de la ficció haurien guanyat en mans de Dickens.
Hui celebrem la diada del seu 200 anniversari. Quan va morir algú li va retre un últim homenatge i li escriví l’epitafi “Estimà al
pobre, miserable i oprimit”
2 comentaris:
Estic aprenent un munt de coses sobre Dickens en aquesta jornada d'avui. M'ha agradat saber que a Mercè Rodoreda sentia fascinació pel gran escriptor britànic i és que té quelcom que "enganxa" :-)
Em permeto la llibertat d'enllaçar el teu article a la llista de blogs que avui han fet un post en la nostra llengua parlant del bicentenari :-)
No només li agradava sinó que, probablement, li agradava com l'havia traduït Josep Carner. Fes, Assumpta, però ja li he deixat un missatge a Pàmies.
Publica un comentari a l'entrada