divendres, 28 de setembre de 2018

Vandalisme


En la meua ciutat, en la vostra o en Paterna, hi ha gent que passaria per normal –fins i tot un poc pansida– que maltracta amb molta contundència el nostre entorn urbà. Són gent per civilitzar, que es lliura a comportaments vandàlics contra el mobiliari urbà.
La paraula ‘vandalisme’, que segons el savi Joan Coromines és invent francés, fou un mot creat per a vituperar els destructors de tresors religiosos, recordant el saqueig de Roma pels vàndals l’any 455. Però, com bé sabem, no tot el vandalisme actua contra les manifestacions artístiques religioses.
Joan Fuster, en plena batalla de València, estava convençut que tard o d’hora apareixerien escamots de vàndals ignorants retocant escuts quadribarrats amb blau per a ‘actualitzar-los’. Feia brometa, el meu conterrani. Fou més senzill, quedà escrit en l’Estatut d’autonomia que les barres no onejarien soles en cap lloc i aquelles que, pintades o en pedra, havia respectat la història es quedarien, com les havien deixat feia segles, allà a on havien estat sempre.
¿I hui, què fan els vàndals actuals? S’han diversificat. Tant que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha actualitzat i completat la definició de ‘vandalisme’. Queda ara aixina: «Destrucció de béns públics o privats, per diversió, per gust pervers o per pura ostentació de força». Perquè hi ha gent que es divertix anant per les nits al jaciment iber de Kelin, en Caudete de las Fuentes, a fer mal per fer mal. També hi ha la perversió religiosa que demana als seus fanàtics enderrocar edificis i cremar llibres de Timbuctu, la ciutat quasi mil·lenària de Mali. Com hi ha Turquia que usa la força i envia el seu Exèrcit a assolar els barris emmurallats d’Amed, la capital kurda –declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO– per a deixar clar qui mana en una ciutat de predomini kurd.
Sense anar tan lluny, en Paterna hi ha vandalisme i el volen acabar. La iniciativa d’esta ciutat de l’Horta consistix en ficar rètols a tot el mobiliari urbà de mides proporcionals al seu tamany i de formes i colors diferents. Explicitant el nom de l’objecte, per a què s’ha de fer servir i quin cost, sense IVA, té per a l’Ajuntament. Una paperera costa 60 euros; un senyal que advertix que no és el lloc per a cagar els animals, no humans eh!, i que a més han d’anar lligats, ix per uns 100 o 120 euros; un contenidor de fem se’n va als 1.100 euros. El més car de tot és un parc infantil complet, anomenat la Formiga, amb un cost de 4.600 euros. L'objectiu d'esta iniciativa, diuen les autoritats municipals, és que els veïns i veïnes puguen conéixer el preu de les coses perquè aprecien el seu valor i, d'esta forma, col·laboren en la seua protecció, bon ús i manteniment.
No ens fem il·lusions, possiblement sabent el cost de cada objecte la reacció del vàndal siga esta: per què perdre el temps cremant una paperera de 60 euros podent cremar un contenidor de 1.100.
Publicat en Levante-EMV, 28-9-2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails