divendres, 29 de març de 2019

És el futur, amic!

El clàssic teorema dels micos infinits superat, ja, per la intel·ligència artificial

Acabe de llegir Oficio de lance. De como llegué a comer, incluso bien, del periodismo, Libros.com, d'Emili Piera. Unes «memorias profesionales», com diu ell mateix, d'un bon periodista que ens conta què i perquè i quan i com i a on i qui del periodisme valencià i espanyol com ell l'ha viscut els últims quaranta anys. Emili, amic i col·laborador de Levante-EMV, amb el que ell diu un «mixto de relato i juicio (¿final?)», deixa constància que és un periodista vocacional que no pot deixar de contar el que succeïx i, a més, és dels que vol contar el perquè i el per a què passa el que passa. Ja en este segle, i dins del revol que produí la publicació de les filtracions de WikiLeaks, Emili va creure que encara hi havia periodisme com cal fent bé el seu treball «Aún valia la pena comprobar, valorar, y establecer criterios, fijar el algoritmo que expresa la actualidad».
Sent haver de sembrar el dubte, Emili, però el futur del periodisme, i de l'escriptura en general, l'algoritme que donarà el cop fatal, el poden haver obtingut ja uns investigadors d'intel·ligència artificial.
OpenAI, una companyia que promou la investigació en intel·ligència artificial amigable i sense ànim de lucre, estava provant un nou software per a predir la següent paraula mentre escrius. El cas és que ho feia tan tan bé que els investigadors arribaren a espantar-se perquè imitava molt i molt bé l'escriptura humana. Decidiren parar el projecte i avaluar els danys que podia arribar a causar, «alliberar-lo fora perillós» digueren.
El periòdic anglés The Guardian accedí al GPT-2, el nom del programari, i va provar amb la primera línia del llibre 1984 de George Orwell: «Era un dia d'abril fred i lluminós i els rellotges estaven tocant les tretze». El programa va recollir el to de l'extracte i va continuar amb una miqueta de ciència-ficció distòpica pròpia «Estava en el meu cotxe camí a un nou treball en Seattle. Li vaig posar gasolina, vaig ficar la clau i després el vaig deixar marxar. Em vaig imaginar com seria el dia. Cent anys a partir d'ara. En 2045, vaig ser professor en alguna escola en una zona pobra de la Xina rural. Vaig començar amb la història xinesa i la història de la ciència».
The Guardian li va subministrar quatre detalls d'un tema i el programa li facilità una notícia falsa però versemblant, i segons el periodista Alex Hern, del The Guardian, l'acabà en 15 segons.
Els investigadors d'OpenAI haurien d'haver exclamat, com Arquímedes, Eureka! Amb l'alegria que se sent per haver trobat o aconseguit allò que buscaven i més, però no. Ara intenten que abans de lliurar el programari es debata si convé fer-lo accessible i establir directrius ètiques en l'elaboració de projectes futurs d'intel·ligència artificial.
Si això, ara o més avant, cau en males mans, i caurà sense dubte, vorem un fordisme en la comunicació que empapussarà consumidors amb paladar de llanda.

Publicat en el diari Levante-EMV, 29-3-2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails