divendres, 1 de febrer de 2019

L'orde i els llibres

Segons la revista Time Marie Kondo, la reina de l'orde, és una de les cent persones més influents del món. Té una sèrie en Netflix, A ordenar con Marie Kondo, els seus consells han provocat que la gent que la seguix comence a portar tota classe d'objectes «inútils» a les botigues de segona mà, tal com informà fa poc Levante-EMV. Alguns fins i tot donen llibres, ja que la influencer aconsella no tindre'n més de trenta en casa.
Fins que no vaig arribar a l'adolescència jo no vaig tindre llibres en casa que no foren els escolars, tampoc no en tenien els meus amics, ni els meus familiars. Un llibre era un objecte exòtic en el meu veïnat. No teníem prestatges amb llibres, però en el corral criàvem gallines i conills cosa que, supose, tampoc no aconsella el mètode KonMari de la japonesa.
Quan tenia quinze anys comprí El 18 Brumario de Luis Bonaparte de Karl Marx, la primera edició d'Ariel de 1968, i m'acompanyà el meu pare a la llibreria com si déu sap què anàvem a adquirir. Després ja vaig portar a casa –sense companyia paterna– els cent títols de la col·lecció Biblioteca Básica Salvat Libro RTV que cada setmana comprava en el quiosc. Un recull de títols que pretenien fer arribar la literatura i la divulgació científica, de qualitat, i a un preu assequible, a uns lectors encara inexistents a finals dels 60 i principis dels 70. Amb ells ja vaig sobrepassar la xifra òptima de la senyora Kondo… i no he parat d'incrementar, temerari com soc, la meua biblioteca.
Abans que s'estilara el bookcrossing (passallibres podríem dir-li) ja el practicava, a la seua manera, Joan Fuster. El meu paisà tenia per costum reballar a un racó de sa casa, prop de l'eixida al corral, els llibres que tenia repetits i els «de lladres i serenos», que deia ell, que compulsivament llegia i rellegia per a desembafar-se d'altres lectures més importants. «Emporta-te'ls, o me'ls tornaré a llegir», exclamava. I a mi em feia goig emportar-me'ls i llegir-me'ls, perquè solien ser títols que no havien aparegut encara en la col·lecció La Cua de Palla d'Edicions 62. Aixina vaig poder llegir bona part de la mítica col·lecció El Séptimo Circulo –de l'editorial argentina Emecé, creada i dirigida per Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares–, ¡un luxe!
Si tenen pensat desfer-se d'un llibre, o de cent, tant si ho fan per ajustar a trenta o per qualsevol altra raó, una opció que els aconselle és portar-los a Aida Books&More, en el carrer Moratín de València. Allí els tornen a vendre a un preu molt raonable i destinen els guanys a mantindre el local i a causes solidàries.
«Bones amistats, bons llibres, la consciència tranquil·la; esta és la vida ideal» va dir Mark Twain. Si, a més, tenim a prop a qui estimem segur que podrem sobreviure al «desorde» d'acumular passades i futures lectures.

Publicat en Levante-EMV, 1-2-2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails