divendres, 15 de febrer del 2019

Professionalitat franquista

Un interrogatori de la BPS, by Alfonso López

«La sangre, el horror y la violencia cuestionan a la humanidad entera, y nos demuestran que no podemos desentendernos del sufrimiento de ningún ser humano» diu Eduardo Galeano parlant de les víctimes de la dictadura en Argentina. Ben cert, no podem oblidar-los. Però per a això hem de coneixer-los. Saber qui són, qui foren, i qui van ser els seus torturadors i assassins.
D'això ens parla Lucas Marco en el seu llibre Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València, editat per la Institució Alfons el Magnànim iniciant una nova col·lecció que recollirà els treballs premiats en les Beques Josep Torrent de Periodisme d'Investigació.
Marcos ha recollit el testimoni de valencians i valencianes que passaren pels calabossos de la policia política del franquisme, la Brigada Político Social (BPS). Entre els cinquanta que encara estan vius, i han relatat el seu infern, està Trini Fraile –una veïna de Sueca que des de ben jove va participar en l'activitat antifranquista– la més veterana. També Jacinta Gil, pintora, que va morir el 2014, però que en les seues memòries, recorda haver sigut detinguda per la BPS com a pas previ al Consejo de Guerra que l'any 1963 la condenà a cinc anys de privació de llibertat per convertir «su morada en estafeta del Partido Comunista en Valencia, cediendo la misma para que en ella tuvieran lugar reuniones de estos elementos políticos».
Marco ve a confirmar el que ja sabíem, ara però ben documentat, que la Gestapo participà en la reconfiguració de la policia política franquista; que els torturadors de la BPS –uns esbirros sense escrúpols–, adictes al feixisme, van continuar en els seus llocs de «treball» mort Franco; que continuaren ascendint i fins i tot ocupant llocs de responsabilitat en els governs socialistes i mai no han respost davant la justícia pels seus crims de lesa humanitat.
Als membres de la BPS no els va caldre desertar, ni pegar a fugir. Tanta fou la impunitat que Ernest Lluch, ja com a ministre de Sanitat, visità les Illes i es trobà Benjamín Solsona, torturador de la BPS de València –segons testimoni del dirigent de CCOO Antonio Montalban i de l'activista antifranquista Paco Camarasa entre altres–, com a cap de la policia de les Illes. Com que Lluch també havia passat per les mans de Solsona es preguntà ¿com estava en un càrrec com eixe un personatge de la BPS?, i li va fer saber a José Barrionuevo, ministre de l'Interior, la seua preocupació. Barrionuevo, cínic, es desentenia afirmant que «esto es por escalafon». Ni Solsona ni José Antonio González Pacheco, Billy el Niño, exBPS, que encara viuen, no han hagut de respondre en la causa oberta en Argentina contra els criminals franquistes. Segur que van, esperançats, a les manis espanyolistes de Madrid.
Al remat, l'esquerra poreguita espanyola només aspira a exhumar Franco i ells els patrioflauta –paraula que li ampre a Manuel Mata– el volen ressuscitar en defensa de la sagrada Constitució, of course!

Publicat en el diari Levante-EMV, 15-2-2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails