dijous, 19 d’agost del 2010

Déus i gossos

Dóna i gos a la platja
"Tots els homes son déus per al seu gos. Per això hi ha gent que estima més els seus gossos que als homes". Aldous Huxley
Té, Huxley, molta raó. Vas per la costa i cada dia trobes més cans solts per la platja, i sense bos!, que fan les seues necessitats allà mateix. I t'han de fer gràcia!

3 comentaris:

rosa roig ha dit...

M'agrada el nou banner. Que no t'agraden els gossos ni les gambes és considerat motiu d'excomunicació social.
El que ha de ser la senyora és abraçar-se més ella i a l'home i deixar estar el gos.

Anònim ha dit...

En la meva opinió qualsevol persona té dret a voler a qui vulgui (però tot gos té un límit), sempre has de tenir en compte que un gos és un animal irracional i que el súmmum ser qui et solucioni els teus problemes encara que si pot fer-te companyia , fer-te matinar, que surtis al carrer ... Però al cap ia la fi la gent que vulgui el seu gos més que a si mateix en la meva opinió és perquè no té a qui recursos en la seva vida o simplente és l'únic ser que pot voler.
PD: Una salutació d'Edu Bon Nadal.
Ah! M'he enganxat al teu bloc:)
Bob Esponja!!

Bestiolari ha dit...

I quanta raó tens Rosa Roig, més tranquil·litat hi hauria per a les persones que tenen por dels gossos, tots els gossos grans i menuts, i que volen passejar per la platja.
I, si, Bob Esponja m'agrada la teua reflexió: no hem de penjar-nos d'un animal per a viure.

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails