divendres, 27 d’agost de 2010

Pareados de camal

Pensaments profunds1

Pensaments profunds 2
Els textos de les imatges que acompanyen aquesta entrada poden ofendre la sensibilitat de qualsevol persona, de qualsevol edat i condició. Esteu advertits!
Les persones som creatives i espontànies quan tenim fam. Això venia a dir el doctor Turró en la seua obra Origens del coneixement: la fam (1912), primera obra catalana de psicologia si no volem considerar la Ciència del Tot de Francesc Pujols per a aquest primer lloc.
Ara bé, segons i per a quina persona haurem de matitzar quina classe de fam li dóna aquest impuls.
Ací a Sueca hi ha un personatge –que anomenarem Pep C.– que canvià de la nit al matí en jubilar-se i immediatament després divorciar-se. Per aquesta zona les famílies tenen dos habitatges –un al poble per a l’hivern i un a la costa per a l’estiu– i en divorciar-se el de la costa sol pertocar-li al mascle. Així que el nostre artista, perquè com veureu és un artista, va haver de viure en un casup a sota d’una figuera. No sé si per influència de la figuera o per freqüentar poc el sexe femení esdevingué un versador, un rimador segons reconeix ell mateix, sobre sexe i altres gèneres. Es va trobar com un rossí a qui li refillen els ramals dalt del llom: lliure i en disposició de fer tot el que s’havia negat durant tota una vida.
Fruit d’aquesta fam de dona, i per usar plenament la seua llibertat, es va dedicar a fer uns pareados que deuen la seua factura a l’insigne Bernat i Baldoví, al Flors de marche, del també suecà Vicent Molina i Maset, a qualsevol llibret de falla i a l’ànima inmortal suecana que ens impulsa a fer-ne broma de quasi tot. Algú dirà: això és una bestiesa! Jo crec que és una animalada que s’ho penjara a la porta de casa, el que diu té, com tota obra complexa, els seus alts i baixos. Disfruteu-ho.

4 comentaris:

rosa roig ha dit...

Formarà part d'aquells poetes-mascles- suecans que viuen cadascú en un carrer, i ell en els "poblados marítims".

Vicent Ferri ha dit...

A València solien aplicar-los un eufemisme: "poetas festivos". Ara que ja no s'estilen han perdut, com es pot comprovar, la compostura.

Joana ha dit...

I jo que diria que tots aquests rodolins els he llegit a la mar! prop d'on estic ara passant l'estiu. El que no tenia ni idea era que arribaria a enterar-me de qui és l'autor d'aquestes creacions! del que te n'assabentes al món virtual! Res com una passejada per la xarxa!

Vicent Ferri ha dit...

Sí, Joana, ho has vist entre el Socarrat i el Pouet. Recorda, però, que sense la vida no hi haurà xarxa o serà molt pobra.

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails