divendres, 27 d’agost del 2010

Pareados de camal

Pensaments profunds1

Pensaments profunds 2
Els textos de les imatges que acompanyen aquesta entrada poden ofendre la sensibilitat de qualsevol persona, de qualsevol edat i condició. Esteu advertits!
Les persones som creatives i espontànies quan tenim fam. Això venia a dir el doctor Turró en la seua obra Origens del coneixement: la fam (1912), primera obra catalana de psicologia si no volem considerar la Ciència del Tot de Francesc Pujols per a aquest primer lloc.
Ara bé, segons i per a quina persona haurem de matitzar quina classe de fam li dóna aquest impuls.
Ací a Sueca hi ha un personatge –que anomenarem Pep C.– que canvià de la nit al matí en jubilar-se i immediatament després divorciar-se. Per aquesta zona les famílies tenen dos habitatges –un al poble per a l’hivern i un a la costa per a l’estiu– i en divorciar-se el de la costa sol pertocar-li al mascle. Així que el nostre artista, perquè com veureu és un artista, va haver de viure en un casup a sota d’una figuera. No sé si per influència de la figuera o per freqüentar poc el sexe femení esdevingué un versador, un rimador segons reconeix ell mateix, sobre sexe i altres gèneres. Es va trobar com un rossí a qui li refillen els ramals dalt del llom: lliure i en disposició de fer tot el que s’havia negat durant tota una vida.
Fruit d’aquesta fam de dona, i per usar plenament la seua llibertat, es va dedicar a fer uns pareados que deuen la seua factura a l’insigne Bernat i Baldoví, al Flors de marche, del també suecà Vicent Molina i Maset, a qualsevol llibret de falla i a l’ànima inmortal suecana que ens impulsa a fer-ne broma de quasi tot. Algú dirà: això és una bestiesa! Jo crec que és una animalada que s’ho penjara a la porta de casa, el que diu té, com tota obra complexa, els seus alts i baixos. Disfruteu-ho.

4 comentaris:

rosa roig ha dit...

Formarà part d'aquells poetes-mascles- suecans que viuen cadascú en un carrer, i ell en els "poblados marítims".

Bestiolari ha dit...

A València solien aplicar-los un eufemisme: "poetas festivos". Ara que ja no s'estilen han perdut, com es pot comprovar, la compostura.

Joana ha dit...

I jo que diria que tots aquests rodolins els he llegit a la mar! prop d'on estic ara passant l'estiu. El que no tenia ni idea era que arribaria a enterar-me de qui és l'autor d'aquestes creacions! del que te n'assabentes al món virtual! Res com una passejada per la xarxa!

Bestiolari ha dit...

Sí, Joana, ho has vist entre el Socarrat i el Pouet. Recorda, però, que sense la vida no hi haurà xarxa o serà molt pobra.

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails